Festa Major de Cubelles Cubelles

Garraf
Cubelles
16

Coordenades:

41.20821
1.67233
388692
4562720
08074-59
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Medieval
Modern
Contemporani
XIV-XX
1363
Bo
Inexistent
Fàcil
Cultural
Pública
Josep Anton Pérez Arriaga

La Festa major de Cubelles es celebra el 15 d'agost, dia de la seva patrona, la Mare de Déu d'Agost. Actualment s'organitzen actes culturals, esportius o d'oci pràcticament durant tot el mes d'agost, però la base tradicional de la festa es situa entorn els dies 14 i 15 d'agost. El 14 es fa el llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major, a continuació, als Jardins de Can Travé, el Pregó de Festa Major. A la tarda hi ha l'exhibició de balls de les colles de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles a la plaça de la vila, i tot seguit Cercavila popular pels carrers principals de Cubelles, que acaba amb una ballada conjunta. A la nit hi ha el Castell de Focs, la Cercavila nocturna i el ball d'empalmada. El dia 15 dia a l'església de Santa Maria de Cubelles es fa l'entrada a ofici i la missa solemne, a la sortida d'ofici es fa la Cercavila i la ballada final. A la tarda el concert i el ball de Festa Major. L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles gestiona els entremesos del municipi (els tres Gegants, la Draga i els Capgrossos). A banda, hi ha les següents colles: Viagrot i Timbaleres, Ball de Diables, Timbalers, Ball de Diablets petits, Timbalets Petits, Ball dels Infernals, Timbalers Joves, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (dues colles), Ball de Panderos, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets, Ball de Cintes i Colla de Grallers.

Consta documentalment que la Festa Major de Cubelles celebrada en honor de la seva patrona, la Mare de Déu d'agost, data de 1363. No obstant això, existeixen programes publicats només des de 1940. Com a festa religiosa que era, corresponia a l'autoritat eclesiàstica la seva organització, que contemplava Processó, Ofici, Vespres i "completes". Perquè la festa litúrgica fos ben arrodonida, calia que l'ofici fos acompanyat de música i sermó. El segle XVIII, els mateixos músics de l'ofici servien després per fer ballades a la plaça de l'església. Segons la recerca d'Albert Virella, el temple s'encatifava de farigola, romaní i espígol, per neutralitzar el baf dels nombrosos feligresos que entraven als actes religiosos. A la Processó hi havia la tradició de vestir una nena del poble de Verge Maria, que assistia a la cerimònia amb el nom de "Mare de Déu Viva". Era acompanyada de cantaires i ministrils (músics amb instruments de vent). Des de principi del segle XX i fins l'esclat de la Guerra Civil la Festa Major de Cubelles es caracteritzava pels actes que duia a terme la societat Círcol Cubellenc (fundada el 1890) i, a partir de 1914, també pels que organitzava la Societat l'Aliança, creada aquell any. L'orquestra contractada pel Círcol Cubellenc amenitzava els balls al local de l'entitat i a la plaça de la Vila, i també tocava la missa principal (la parròquia contribuïa a pagar la despesa ena quest darrer cas). A part dels balls de gala, alguns dels ingredients de la festa eren el teatre, el ball de tarda a la plaça, amb la tradicional subhasta d'una coca a di de recaptar diners per ajudar a pagar els músics, i la cercavila amenitzada per música de gralla. Els actes religiosos continuaven essent abundants.

VIDAL, J (2013) "La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XX". Miscel·lània Cubllenca de festa Major. Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell"