És una tradició pròpia de Font-rubí. Els més grans ho recorden d'abans de la guerra, de tota la vida. L'acte es concentra, bàsicament, al nucli de Guardiola. Els nens i les nenes es reuneixen per grups, els més petits de 7 o 8 anys i altres grups de nois i noies de 16 o 17 anys. Es vestien amb roba estrafolària, amb les faldilles de la mare o els pantalons del pare. Tots ben tapats de cara, amb carotes de cartró. El mateix dia de Dijous Gras els més petits sortien a la tarda i els més grans ja més cap al vespre. Trucaven a les portes i només cridaven "uitos,uitos, uitos". Originalment es recollien ous, figues i ametlles i, rarament, alguns diners. En acabar tot el que s'havia recollit es repartia entre tots els membres del grup. Actualment, però, els nens fan un gest amb la mà fregant els dits com assenyalant "volem diners!". Si pregunten qui és mai es deia el nom, només "uitos, uitos, uitos!!!"
Aquesta tradició es va perdre durant uns pocs anys a principi de la dècada de 1970, però a finals d'aquella mateixa dècada, els germans Rigol la van recuperar després que els l'expliquès la tradició la seva mare. Actualment el dia de Dijous gras, ara al vespre o nit, una colla de jovenets surten disfressats i tapats i continuen recollint per les cases, ara però, diners o els que se'ls vulgui donar. Una mena de "Hallowen" guardiolenc.
