La Festa de Sant Sebastià es desenvolupa com a conseqüència de l'epidèmia de còlera que va patir la població l'any 1854. La creença de que el sant va intercedir per aturar la malaltia va desembocar en un Vot de Poble que es ratifica i renova cada any des del 1855. Antigament, la festa major d'hivern (o segona festa major) era la Festa del Roser, que finalment va desaparèixer. Tot i això, la festa de Sant Sebastià, que també es celebra a l'hiven, no ha adoptat mai la funcionalitat de festa major, donat que tradicionalment tenia un caire més religiós que no pas festiu (la Germandat de Sant Sebastià sempre ha tingut un paper destacat). La festa quedà aturada durant la guerra Civil i no es va tornar a celebrar fins el 20 de gener de 1940. Aquell dia es va fer un ofici solemne cantat pel cor parroquial i acompanyat de l'Orquestra de la Unió Artística de Barcelona. Posteriorment es va fer una processó amb la imatge del sant pel carrer de l'Església, amb prèdica inclosa.
