Festa de Sant Isidre Muntanyola

S'hant vinculat a la pagesia catalana junt a Sant Galderic, agricultor de Vievile, el Carcasses (Roselló), que va néixer l'any 830 i va morir l'any 900. Canonitzat a Narbona el 990, la seva tomba era venerada a Miralpeix. L'any 1035 les seves relíquies es van traslladar a Sant Martí de Canigó i en època de sequera se'l baixava fins a la plana de Perpinyà o fins al mar. Desprès de la Guerra dels Segadors i del Tractat dels Pirineus (1659), la monarquia hispànica i la francesa es reparteixen el territori català i Galderic es queda a la Catalunya Nord. Sant Isidre, va ser el segon sant dels pagesos. Nascut a Madrid a finals del segle XI, va morir el 15 de maig de l'any 1130 i la seva llegenda es va estendre per tota Castella on s'afirmava que mentre ell anava a missa, els seus bous llauraven en la terra del seu senyor Don Juan de Vargas guiats per un àngel invisible. Quatre segles després, el Rei Felip III, patia una greu malaltia i per curar-lo, es va organitzar una processó per traslladar les relíquies de Sant Isidre de Madrid fins el dormitori del Rei a Casabirios del Monte. Felip III es va recuperar i la família reial va promoure la seva canonització que va arribar l'any 1622. El seu patronatge es va estendre de Castella a tots els territoris de la monarquia hispànica. No saben com ni quan els pagesos de la zona van triar com a representant al sant i cada 15 de maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa. El dia festiu consistia en una missa, al migdia, un bon dinar a casa com correspon als dies de festa grossa i per la tarda ball amenitzat per una orquestra. Després d'alguns anys d'interval, amb l'arribada de la democràcia, la Festa va ser recuperada, però quan Muntanyola es va separar de Santa Eulàlia de Riuprimer i va constituir-se en un municipi independent va deixar-se de fer una altra vegada.