Fàbrica del molí Nou
Olost

    Osona
    Sector nord-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 250 metres de la carretera BP-4659, punt quilomètric 3'400.

    Coordenades:

    42.00685
    2.05401
    421663
    4650970
    Número de fitxa
    08149 - 189
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Fustes Sola, SL. Ctra. Sant Quirze, PK 1,8. 08513. Prats de Lluçanès
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La fàbrica del molí Nou està annexada al molí Nou a tocar de la riera Lluçanès, a l'oest del nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Es tracta d'un conjunt format per una xemeneia d'obra i un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant, construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La fàbrica està formada per un nivell de soterrani, planta baixa i un pis, i consta de grans finestrals que s'obren longitudinalment a les façanes est i oest, tots ells emmarcats amb brancals i coronament de maó. A la façana sud, arrebossada, hi ha una porta i dos finestrals a nivell de planta baixa i dues finestres i una porta a la que s'accedeix a partir d'una escala, al primer pis. Corona la façana un petit campanar d'espadanya construït amb maó d'un sol ull. La fàbrica també compta amb un sector on hi havia hagut una part dedicada a l'habitatge dels encarregats.
    La xemeneia es troba emplaçada al costat de l'actual carretera BP-4653, en un nivell superior a l'oest de la fàbrica. Està construïda d'obra i està formada per un cos inferior de forma rectangular i un cos superior de forma cilíndrica.

    A Santa Creu de Jutglar, als volts de 1860-70, fou fundada la primera indústria tèxtil localitzada al terme d'Olost pel banquer de Vic, Sr. Tries i amb la direcció del Sr. J. Ballús i Caselles; en ella hi havia una roda hidràulica, a tocar la riera Lluçanès, que li proporcionava força motriu. Més tard s'hi instal·là la primera màquina de vapor aplicada a la indústria del Lluçanès, que tingué una vida efímera ja que entre el 1915 i 1920 s'hi féu arribar la força elèctrica des de Prats. Fou als volts dels anys 1926-1936 quan va tenir el seu màxim esplendor amb un conjunt de 55 treballadors.

    CORTADA, F. Xavier (1982). "La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)". L'Estel, maig de 1982.