Fàbrica del Maqueda Sant Quintí de Mediona

Alt Penedès
Entre l'Avinguda de Catalunya i el camí de les Deus

Coordenades:

41.46167
1.66079
388159
4590874
08236-39
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Modernisme
Popular
XIX-XX
Dolent
Abandonada i en procés de ruïna
Física
Recinte tancat
Fàcil
Sense ús
Privada
Paperera Carbó, S.A. (Sant Pere de Riudebitlles)
Jordi Piñero

Conjunt format per diverses naus fabrils més la casa de l'amo. La nau més antiga és adossada a la casa de l'amo. És de planta rectangular i té tres pisos. La casa de l'amo és de planta baixa més un pis. Una edificació senzilla excepte en la façana principal, que té decoracions motllurades i un balcó d'influència modernista, amb un jardí al davant. A la banda de llevant hi ha dos cossos adossats, de planta baixa més un pis, probablement obra de final del segle XIX - començament del XX, i posteriorment ampliats. I a la part posterior hi ha, encara, una gran nau, construïda a mitjan segle XX sobre una construcció més antiga. La fàbrica es nodria de l'aigua del Rec de Baix, que entra per la banda de ponent, on hi havia una bassa que es va esfondrar pels volts de 1980.

El medievalista Ramon Martí creu que en aquest indret hi havia un molí que s'esmenta l'any 1021: "in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)". Així mateix, sembla que l'anomenat molí del Llarg, que es trobava al peu mateix del camí que va a les Deus, també correspondria a aquest indret. Ja abans del 1572 hi ha referències també d'un molí draper, que es devia afegir al fariner, i era propietat de M. Francesch Dionís de Barbara. Posteriorment, hi ha constància també d'un batà i una farga de filferro. A mitjan segle XVIII eren propietat d'Antoni Ferrer, senyor de la Quadra d'Agulladolç. El 1781 es va començar a construir un molí paperer (molt a prop d'un molí fariner del qual es va comprar el salt d'aigua). Sembla que els dos molins (el paperer i el fariner) eren situats al lloc on posteriorment es va aixecar la fàbrica. Aquest molí va pertànyer a Francesc Llucià, paperaire de Sant Pere de Riudebilles, i posteriorment als seus hereus. A les darreries del segle XIX els molins deixaren d'existir i s'hi construí la fàbrica de filats anomenada "fàbrica del Sort" i un molí de farina. L'any 1881 era propietat de Josep Solà i tenia 2.500 fusos. Treballava amb força hidràulica i amb vapor. El 1893 la fàbrica era regentada per Miguel Bàrbara Vilamajó. El 1898 es va ampliar i modernitzar amb la instal·lació de dos generadors de vapor múltiples amb sistema de "hervidero". El 1902 els germans Francesc i Lluís Bàrbara van rebre en herència la fàbrica del seu pare. L'any 1940, després de la guerra, cal Maqueda era una de les quatre indústries tèxtils que hi havia al poble. Amb la raó social "Maqueda y Marín, SL" va ser la més important en aquesta època . L'any 1941 l'empresa (que comptava amb una altra fàbrica a Sant Joan de Mediona) tenia 250 treballadors, 100 telers mecànics i una turbina hidràulica. Posteriorment l'empresa va canviar de propietaris i adoptà la raó "Hilaturas Perelló". Va tancar les portes definitivament entrats els anys 1960, sent-ne propietari i gerent Josep Perelló, posteriorment president del RCD Espanyol.

ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.).
ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.131, 189, 192, 195, 196, 204, 205, 207.
CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997.