La Fàbrica del Cotó de Vallirana fou bastida entre els anys 1910 i 1918 en uns terrenys del seu propietari, Josep Mas Barberà. En aquell moment baixava un gran cabal d'aigua pel rec gran, procedent de la Font d'Armena. La nau més gran (hi havia els telers, els tallers, la manyeria i un magatzem) i la casa on vivien el director i el sereno varen ser construïdes entre aquests anys, mentre que la nau que està situada a ponent data aproximadament de l'any 1890. S'hi produïen llençols, estovalles i mocadors entre d'altres productes. Hi treballaven unes 80 dones de la vila, que feien de teixidores (cada treballadora es responsabilitzava d'entre 2 i 4 telers), repassadores i ordidores. Els homes es dedicaven al manteniment de la maquinària, evitant aturades innecessàries de la producció. Les turbines que feien funcionar tota la instal·lació amb la força de l'aigua del rec estaven situades al soterrani. Pels voltants dels anys 30, l'empresa era propietat de Melitón Tordera. Durant un temps, la concessió de l'explotació era de Ramon Tordera, que també era el llogater. A finals dels anys 60, la producció de teles es va deixar de fer degut a la crisi del sector i a un incendi que va afectar bona part de la construcció. Un cop reparats els desperfectes, l'activitat es va centrar en l'elaboració de teles per fer-ne quadres. Posteriorment, i finalitzada aquesta activitat econòmica, l'edifici fou abandonat. En els darrers temps, una part de les instal·lacions (la casa dels propietaris) estava llogada a una artista local i també hi havia un taller de reparació de mobles. És probable, tot i que no es pot assegurar, que fins a finals del segle XIX, la fàbrica fos instal·lada a l'actual rambla de la Sobirania, on encara es conserva una xemeneia de l'antiga construcció.
