L'origen de la fàbrica de Can Canals és un antic molí fariner documentat des del segle XVIII com el molí de Can Canals Nou per la proximitat a aquest mas. L'any 1884, Francesc Gomis i Soler - fundador anys més tard de la Colònia Gomis a Monistrol de Montserrat -, va instaurar-hi una filatura de cotó amb 4,000 fusos. Sense arribar a la categoria de Colònia industrial, ben segur que a tocar de la fàbrica hi devia haver instal·lacions properes adequades com a habitatges, ja que gran nombre d'obrers provenien del camp i feien vida durant la setmana de treball. L'aiguat del 1907 ensorrà l'establiment de queviures i inundà la cuina comunitària del personal. Al llarg del temps la fàbrica a anat canviant sovint de propietaris. El 1919 ho era la família dels empresaris tèxtils Josep i Joan Carné, que posteriorment es van traslladar a Castellgalí. Posteriorment passarà a mans de la família Margarit, propietaris del mas Can Canals i posteriorment la llogaren a la companyia "Alsina, Rafart i Selga". L'any 1922 hi havia una petita ocupació d'una vintena de persones. Uns anys després fou adquirida pels propietaris de la fàbrica Gallifa, que tancaren la fàbrica però explotaren el salt d'aigua amb l'objectiu de proporcionar energia a la seva fàbrica. Actualment és explotat com a central elèctrica pel Sr. Selga. (CAMPRUBÍ, 1984)
