Fàbrica de ca l'Herrando
Sant Pere de Riudebitlles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Fàbrica de tints amb façana de totxo vist i aparell de pedra de turó. Presenta un coronament de les naus amb formes arrodonides i graonades. L'interior es troba molt desfigurat per les reformes sofertes al llarg del present segle. La façana presenta quatre cossos ben diferenciats. El primer per l'oest, només té una obertura a l'exterior, consistent en una gran porta coberta amb arc de mig punt, feta de totxo. El coronament, que ressegueix aproximadament la forma de l'arc de la porta, està fet amb merlets de totxo, acabats en rajola plana. El segon cos és el més alt de l'edifici i dóna pas a una nau alta, amb planta baixa i dos pisos. La planta baixa té una porta i dues finestres rectangulars, allargades en sentit vertical. La primera planta presenta tres finestres idèntiques, mentre que la planta superior, és coronada amb una superfície recta amb merlets als dos extrems, frontó còncau al centre, amb un seguit d'obertures estretes rectangulars verticals, per a respiració. El tercer cos té l'accés per una gran porta coberta amb arc de mig punt fet de totxo, flanquejat a cada costat per sengles pilons per a vehicles, oferint una portella per a accedir a peu, al seu costat dret. El coronament es fa amb merlets que ressegueixen la forma de l'arc de la porta. El darrer cos d'edifici, té només una planta i presenta tres finestres rectangulars verticals. Està coronat per una llinda amb merlets als dos extrems, mentre que al centre existeix un frontó còncau llis. Cal destacar que les construccions més modernes de la indústria es van fer recordant els remats i acabaments de l'edifici original.
A l'utilitzar molts àcids en la producció de la fàbrica, era una feina molt dolenta per a la salut dels treballadors. El més interessant de l'edifici és el cos antic.
Història
L'empresa "Tintes Herrando S.L." va ser fundada pel Sr. Manuel Herrando Compte i el seu germà. Es fabricava exclusivament tints de madeixa. La mateixa empresa tenia dues fàbriques més, una a la Bòbila del Sabater, on es feien cabdells de filatura i una altra a Sant Quintí de Mediona on es feia la tintura de bobina creuada o "gateau". La matèria primera, la llana, venia de Terrassa i Sabadell. La fàbrica de Sant Pere va ser una de les primeres que va començar a fer el blanc permanent al sector tèxtil. La fàbrica és tancada, des del 1989.
Bibliografia
CARDÚS, Cristòfor (1936) "Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles" dins de COROMINES, J.; RIBES, E. "Per al recull del noms de lloc de Catalunya", extret de "Mai enrera", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. INVENTARI..(1986) "L'Alt Penedès" Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. SALVÀ MIQUEL, Francisco (1956?) "Donde todo el mundo es propietario" Diario de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) "Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec" a "Gran Penedès", Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral de Sisco Martínez Muñoz (abril 1999).