Eucaliptus del Passeig de la Pollancreda
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Arbres del gènere Eucalyptus de la família de les Mirtàcies, situats a la plaça d'Andreu Molins i al Passeig de la Pollancreda. L'eucalyptus de la plaça d'Andreu Molins està plantat a poca distància de la font i és el més alt dels dos exemplars. Pertany a l'espècie Eucalyptus globulus. Tot i que és una espècie originària d'Austràlia està perfectament adaptada al clima mediterrani. La seva alçada és actualment d'uns 25 metres, per un diàmetre de capçada de 15 metres, i un volt de canó (mesurat a 1,30 cm del sòl) de 250 cm. La seva escorça o ritidoma es desprèn a tires, deixant el tronc blanquinós. Les fulles, falciformes i perennes, quan són joves presenten una forma força ovalada, de color gris-blavós, mentre que en esdevenir adultes, el color esdevé verd fosc i com que reben la llum pels dos costats, no s'hi pot distingir el revers de l'anvers. La flor és hermafrodita, però molt vistosa entre els mesos de setembre i octubre ja que els estams tenen un color vermell molt intens. El calze i la corol·la es troben fusionats formant un opercle llenyós. No només és un arbre apreciat en la indústria forestal sinó que per la seva composició química és emprat en farmacologia i medicina, d'aquí que també es conegui per l'arbre de la salut. Pel que fa al segon exemplar, situat més a ponent en direcció al riu, es tracta d'un Eucalyptus camaldulensis, que es diferencia en primer lloc perquè és més baix, amb una alçada d'una vintena de metres aproximadament. El diàmetre de capçada, és d'uns dotze metres i el volt de canó de 215 cm. L'escorça o ritidoma pot fer 3 cm de gruix; en situacions òptimes és alhora esponjosa i alterna els tons vermellosos, verdosos, grisos i blanquinosos. Se'l reconeix per la facilitat de despreniment de les branques, en moments d'estrès hídric. És un arbre de fulla persistent, amb dues menes de fulles, les sèssils i posades, a les branques joves i les peciolades i alternes a les branques més velles. La capçada està desequilibrada i creix més ufanosa cap a ponent. La flor és semblant a una càpsula amb nombrosos estams. A més de ser un espècimen decoratiu i vistós, del nèctar de la flor se n'obté mel i els bafs de vapor d'aigua fet amb les seves fulles va molt bé per descongestionar en cas de refredat.
Història
Antigament l'espai on avui estan plantats els únics exemplars que resten, formava part de la llera del riu Besòs, amb un bosc de ribera predominantment format per salzes i pollancres. L'any 1943 les "besossades" van estar a punt d'emportar-se el pont que s'havia d'inaugurar aquell any, motiu pel qual es va prendre la decisió de construir uns esperons per tal de canalitzar el riu. Aquest fet va permetre alhora guanyar terreny al riu. L'any 1954 s'hi va construir la font i poc després, el 1957 es va pavimentar posant-li el nom de Plaça d'Andreu Molins, en record d'un antic alcalde de la localitat. És justament en aquest sector, en els terrenys guanyats al riu, que s'hi va instal·lar el càmping Sant Adrià i es van plantar els eucaliptus. Pocs anys després, la gran riuada de 1962 va inundar aquell sector. L'antic càmping es va reconvertir en un parc infantil que ha perdurat fins a l'actualitat, però de tots els eucaliptus plantats, actualment només se'n conserven els dos exemplars descrits.
Bibliografia
ASAB (2) IU. 1644, 24; (1) UI. 12040, 56. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs.