Estació de la Floresta - Pearson
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, inaugurat el 1925 en un estil d'inspiració mediterrània pròxim al noucentisme. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.
La façana que dona a l'andana presenta una composició ordenada, amb una porxada inferior de cinc arcs frontals i amb sis obertures al primer pis. Destaca la gran porxada que servia d'aixopluc als usuaris de la línia. Al seu damunt hi ha una terrassa amb barana senzilla, d'obra calada entre pilastrons. En un costat el porxo continua per una façana lateral.
La planta baixa de l'edifici acull els serveis de l'estació, mentre que a la primera planta hi havia l'habitatge de cap de l'estació. Entorn de l'estació hi ha una escalinata amb balustrada classicista i l'arcada de la boca del túnel. Aquesta darrera està bastida amb arcs de rosca de maó a sardinell, sobre paredat de pedra escairada i amb un fris com a remat.
Història
El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l’enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d’octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat.
L'estació de la Floresta va ser inaugurada el 8 d'agost de 1925. Fou possible gràcies al fet que el propietari de la finca de Can Llobet va regalar el terreny i va sufragar un 25% del cost de l'obra. El propietari de Can Busquets va fer el mateix, pagant un altre 25%. El 50% restant es va cobrir mitjançant aportacions dels veïns.
L'obra es va realitzar seguint les pautes de l'arquitectura mediterrània i tradicional, en la línia noucentista aleshores vigent. Aquest tret característic també es troba en altres construccions de la Floresta. Es pot observar en la presència de porxades i galeries d'arc de punt rodó, de composicions senzilles, amb la superposició d'obertures i altres elements de manera ordenada.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.
