Espai natural Serra de Picancel
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'espai natural denominat Serra de Picancel, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta àmbits administratius dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, tots tres de la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 2.265,88 ha, de les quals 448,27 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa el 9,6% de tot el terme municipal i el 19,8% de tot l'espai natural. Dins del municipi de Cercs, la part nord limita amb el pantà de la Baells i a l'oest amb la via verda de l'antic ferrocarril de via estreta Berga-Guardiola de Berguedà; en el vessant sud, el límit és en bona part una pista forestal. Dins de l'àmbit d'aquest espai natural s'inclou el nucli de Pedret, l'àrea delimitada per la riera de Merdançol, el cim de Picancel, la collada de l'Era de la Palla i la serra de la Covil. El poblament d'aquesta zona és caracteritzat per l'habitat dispers a partir de diverses masies repartides per el territori, avui dia, la majoria deshabitades. Serralada prepirinenca típica en el límit entre l'Alt i el Baix Berguedà, formada per relleus de conglomerats i gresos, amb valls molt tancades que han afavorit una conservació excel·lent d'alguns dels seus racons. El paisatge és essencialment forestal, amb predomini de coníferes: rouredes seques (Quercion pubesecentis-petraeae), pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). S'hi troben també alguns boscos mixtes amb arbres caducifolis. És un bon exemple de zona de transició entre el paisatge del Prepirineu i el paisatge dels altiplans centrals catalans. El sistema hidrològic el configuren el riu Llobregat i el torrent de can Bossoms. La principal activitat de la zona ha estat i és l'explotació forestal; amb importància destacada de l'activitat agrícola i ramadera en especial mentre les masies van restar habitades, avui dia aquest sector té poca presència, essent bàsicament de bestiar boví. El caràcter eminentment silvícola d'aquest espai protegit fa que, d'acord amb l'article 10 de la Llei forestal 6/1988, dins del seu àmbit han de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal.
Les coordenades corresponen al cim del Castellot, de 890,7 m d'altitud. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria "Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus", elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000.
Història
El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el "Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus", elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.
Bibliografia
LLADÓ, Fina (1998): "Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN", a l'Erol, 59, p. 27-32. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).