Espai de forma allargada que presenta l'interès de situar-se a l'extrem més oriental de la Depressió Central en una zona de transició entre el sistema Transversal (muntanyes del Cabrerès) i les serres Prelitorals septentrionals (Guilleries). Els sistemes naturals comparteixen molts dels caràcters propis de les unitats fisiogràfiques que convergeixen en aquest territori. Aquesta situació de transició queda reflectida en els seus ecosistemes. L'espai de Savassona és singular si el comparem amb altres espais propers i de relleu molt semblant, com per exemple: els turons ausetans. L'espai comprèn petites elevacions -el cim més alt de Savassona té 863 m d'altitud- que tanquen per l'est la cubeta de la plana de Vic. Els materials calcaris i especialment els margosos determinen formes de relleu força singulars, com les situades a l'extrem septentrional a l'entorn de l'embassament de Sau. Cal destacar els valors paisatgístics que presenta el relleu d'aquest espai. El paisatge vegetal predominant és el mateix que el de la plana de Vic, la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), però la major suavitat climàtica d'aquests relleus permet l'establiment d'altres unitats de vegetació pròpies del domini de l'alzinar. El paisatge actual és caracteritzat per diverses comunitats secundàries, com les garrigues, brolles calcícoles, joncedes (jonceda amb plantatge, Plantagini-Aphyllanthetum, i en els sòls més denudats jonceda amb lluqueta, Thymo-Globularietum cordifoliae), etc. Les pinedes secundàries de pi roig i pi blanc també ocupen una part important del territori. L'alzinar amb boix (Quercetum ilicis galloprovinciale viburnetosum lantanae) i l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) només apareixen fragmentàriament en alguns indrets. El paisatge submediterrani i mediterrani d'aquest espai estableix doncs, el contacte d'una plana eminentment agrícola amb els relleus muntanyencs del Collsacabra i les Guilleries. Per la seva ubicació, aquest espai presenta l'interès de gaudir d'abundosos elements de la fauna pirinenca i prepirinenca. Per exemple, entre aquest hom troba el liró gris (Glis glis) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus).
