Església Parroquial de Santa Maria
La Pobla de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una gran edificació religiosa d'estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l'absis orientat a l'est i la portalada a l'oest. A l'angle oest de l'edifici hi ha un campanar de 33 m d'alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A continuació de l'antic capçal o absis de l'església hi ha l'absis, de construcció més recent (1825), pensat també per guanyar espai per a les sagristies. La part posterior de l'edifici dona a la concorreguda carretera C-244, mentre que la façana principal està ja orientada cap a l'interior del nucli antic.
La façana principal és la única part de l'edificació que està arrebossada i presenta una decoració consistent en una imitació de carreus isòdoms, mentre que els laterals no estan revestits, i això permet observar l'obra general, feta a base de pedra irregular i sense tallar (no presència de maons), i amb una banqueta de fonamentació correguda, feta també a base d'una pedra més clara que la de la resta de l'edifici. Es detecten blocs de pedra de turo local ben tallats formant les cantoneres.
A l'interior de l'edifici, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i la gòtica del Sant Crist Vell presideixen l'altar major. El vitrall situat darrera de la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una de les baranes -concretament, la que s'ubica a l'altar del Sant Crist- són obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador en diverses obres d'Antoni Gaudí.
Història
La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793
Davant les males condicions que presentava el petit edifici de la Santíssima Trinitat i la seva poca capacitat davant d'una població que creixia dia rere dia, el 1778 el rector i els feligresos van exposar al bisbe la necessitat de la construcció d'un nou edifici, i l'any 1780 el bisbe de Barcelona Gabino de Valladares va autoritzar el rector Pau Solà i Gras a la col·locació de la primera pedra per a la construcció d'una nova església parroquial, tot i que aquesta autorització no es va poder fer efectiva fins el 1789, després de molts entrebancs, i les obres es van estendre fins el 1794, tot i que la benedicció ja s'havia produït el 28 de setembre de 1793.
Aquesta parròquia i el seu edifici han pertanyut històricament al bisbat de Barcelona, fins que l'any 1957 va passar a formar part del bisbat de Vic.
Bibliografia
-RIBA GABARRÓ, Josep (1992): Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993), Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada.
-RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): "Les Capitanes i les Majorales del Roser", Butlletí Municipal, octubre-novembre 2004, p. 14.
-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0K…
