Església parroquial de Sant Sadurní de la Marca
Castellví de la Marca

    Alt Penedès
    a la base de la muntanya del Castellot.

    Coordenades:

    41.33502
    1.58283
    381418
    4576917
    Número de fitxa
    08065 - 9
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Segle
    XI-XII
    Estat de conservació
    Dolent
    Interiorment l'estat de conservació és ruïnós
    Protecció
    Legal
    INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 014A00006
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp

    Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt. L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals. A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes. El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.

    Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995

    Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó. Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní. A partir del segle XVII es realitzaren força reformes. El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada. Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.

    AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, vol.III. CRUAÑES OLIVER Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. RAFANELL VILALTA, Jaume (1959). Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986