Església d'estil barroc construïda a la dècada de 1940 sobre l'anterior església destruïda durant la Guerra Civil. Consta de tres naus de cinc trams, transsepte corronat al creuer per una cúpula semiesfèrica i una llanterna.
La nau central està coberta per una volta de llunetes sobre arcs torals de mig punt i imposta motllurada. Les naus laterals tenen voltes d'aresta i es separen de la nau central per arcs formers de mig punt sobre pilars quadrats. A l’interior es conserven els plafons d’un magnífic sagrari barroc, d’uns 57 cm d’alçada, que representa el Sant Sopar. També conserva dos capitells romànics, capelletes i fornícules de pedra, una font ceràmica i altres elements recuperats d’èpoques anteriors.
La façana principal conserva la portada barroca flanquejat per pilastres toscanes adossades i un frontó circular partit amb la imatge de Sant Fèlix sobre el què s'obre un òcul. Tota la façana es corona amb un frontó trianglar i una creu.
El campanar està adossat a la banda de la capçalera i va ser construït el 1954. Té una alçada de 33m i està format per un cos de planta quadrada, un segon cos octogonal dividit en pisos. Es corona amb una cornisa amb gàrgoles a les cantonades i una balaustrada de pedra. Destaca interiorment l'escala de cargol de pedra a la primera part, que continua amb una escala de maó semiesfèrica que remata en una alte, a la zona alta, en forma de cargol.
