Església parroquial de Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Codines
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església d'estil barroc construïda a la dècada de 1940 sobre l'anterior església destruïda durant la Guerra Civil. Consta de tres naus de cinc trams, transsepte corronat al creuer per una cúpula semiesfèrica i una llanterna.
La nau central està coberta per una volta de llunetes sobre arcs torals de mig punt i imposta motllurada. Les naus laterals tenen voltes d'aresta i es separen de la nau central per arcs formers de mig punt sobre pilars quadrats. A l’interior es conserven els plafons d’un magnífic sagrari barroc, d’uns 57 cm d’alçada, que representa el Sant Sopar. També conserva dos capitells romànics, capelletes i fornícules de pedra, una font ceràmica i altres elements recuperats d’èpoques anteriors.
La façana principal conserva la portada barroca flanquejat per pilastres toscanes adossades i un frontó circular partit amb la imatge de Sant Fèlix sobre el què s'obre un òcul. Tota la façana es corona amb un frontó trianglar i una creu.
El campanar està adossat a la banda de la capçalera i va ser construït el 1954. Té una alçada de 33m i està format per un cos de planta quadrada, un segon cos octogonal dividit en pisos. Es corona amb una cornisa amb gàrgoles a les cantonades i una balaustrada de pedra. Destaca interiorment l'escala de cargol de pedra a la primera part, que continua amb una escala de maó semiesfèrica que remata en una alte, a la zona alta, en forma de cargol.
Història
Les primeres notícies documentals de la parròquia de Sant Feliu de Codines es remunten a l'any 946: l'església va ser consagrada el 5 d'octubre de 1193. El temple d'origen romànic va ser reformat entre els segles XVII i XVIII. El 21 d’abril de 1698 els obrers de l’església, sent rector Josep Melcior Miralles, contractaren a Joan Francesc Morató i a Josep Morató, mestres de cases, per fer les obres del nou temple.
Entre 1698 i 1732 es va anar construint, però entre 1732 i 1745 les obres quedaren aturades, tornant a executar-les entre 1746 i 1754. A partir de 1747, els mestres d’obres van ser Josep Mas, Jaume Bombardó i Josep Anglada.
Durant aquesta darrera fase també es va aixecar la capella del Sant Crist o del Santíssim Sagrament. El gener de 1939 fou cremada i volada en la retirada de l’exèrcit republicà.
Entre 1940 i 1948 va ser reconstruïda i l’any 1952 es va construir el nou campanar, projectat per l’arquitecte Isidre Puig Boada, i executat per Josep i Ramon Tartera i el manobre Abellán.
Bibliografia
- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
