L’església de Santa Cecília és un edifici d’origen romànic (segles XII i inicis XIII) completament transformada en l’actualitat. D’aquesta primitiva església en resta molt poc i es creu que hauria estat una capella molt senzilla d’una sola nau amb absis. Actualment un edifici de planta rectangular, d’una sola nau amb transsepte i coberta per una volta de canó i amb arcs que reforcen l’estructura i que es recolzen sobre mènsules, totes decorades amb diferents motius tant vegetals com geomètrics. En l’extrem nord del transsepte hi ha un altar de pedra amb la imatge del Sagrat Cor. La zona del presbiteri està elevada i separada respecte la nau central per dos graons. Hi ha un retaule de fusta amb la imatge de Santa Cecília envoltada per Sant Marc i Sant Isidre. Des del presbiteri s’accedeix a la sagristia, un cos annexat posteriorment de planta rectangular de reduïdes dimensions amb la coberta a dues aigües. A la banda oposada del presbiteri hi ha el cor, que s’hi accedeix per un portal situat a l’esquerre del portal d’accés. El frontis, orientat a llevant, s’hi obra el portal d’accés, de llinda de pedra amb l’any 1621 gravat, moment en que es van dur grans modificacions, entre elles l’accés a l’interior de l’església. Antigament s’accedia per un portal d’arc de mig punt adovellat situat a la façana de ponent, actualment tapiat però visible. Damunt l’actual accés hi ha un petit òcul i un campanar d’espadanya amb dos ulls d’arc de mig punt amb les campanes corresponents. A la zona de l’absis hi ha la rectoria, la qual fou destruïda durant l’incendi de 1980 moment en que es va suprimir i s’hi instal·là un parallamps.
