Església construïda a partir de murs de maçoneria lligats amb morter de calç molt transformada. D’origen medieval, és coneguda la seva existència des del segle XIII però va anar patint transformacions fins ben entrat el segle XIX. De fet l’actual edifici és del segle XVII, quan s’enderroca l’església romànica per fer-ne una de nova, la qual al seu torn es va modificar de forma considerable a mitjans del segle XIX. És una edificació de tres naus, la central amb volta de canó apuntada amb arcs torals i les laterals de volta d'aresta. L’absis central és poligonal sustentat per arcs ogivals amb capitells esculpits i clau de volta. L’absis lateral és de planta semicircular.
A l’interior es conserven quatre capitells, reaprofitats que tenen una factura escultòrica d’aspecte tardà, segurament posterior al període romànic. La seva homogeneïtat suggereix que es podria tractar d’una obra local i d’escassa qualitat, fet possiblement per un únic picapedrer. Tots quatre, molt malmesos, mostren un treball figuratiu en baix relleu. Entre les decoracions hi ha motius acanalats, vegetals, un lleó rampant i un au, potser un àguila, ambdós al tambor dels capitells del presbiteri. Els altres dos capitells, que fan de suport dels arcs faixons contenen un lleó ramant que subjecta una tesa i una carassa amb les potes davanteres (evangeli) i d’un rostre de faccions molt desdibuixades (epístola).
Té una sagristia adossada a l’atri davanter, on també trobem en una de les parets la creu de la missió. El campanar és de planta quadrada que es transforma en octogonal a la part superior i comunica amb la rectoria per un pas elevat sobre el carrer.
La transformació de l’edifici és evident amb el bon nombre de pedres treballades (restes de columnes, inscripcions...) que es troben reaprofitades en els murs de l’edifici. Entre elles es poden llegir les dates de 1601 o 1833.