Església de Sant Joan Baptista
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església de planta basilical que consta de tres naus. La coberta és de teules a dues aigües per la nau central, més gran i alta i a una aigua per les naus laterals. La façana exterior de la nau dreta dona al carrer de Sant Pere i la de l'esquerra s'annexa als patis de les cases. Per la façana central també s'hi annexa un bloc de pisos. La façana principal no es va acabar tal i com estava prevista en el projecte. Així, manca un pòrtic amb tres arcs que haguessin donat una imatge molt més concordant amb les dimensions del conjunt. Actualment, trobem que a la cantonada dreta s'alça una torre de campanar amb quatre obertures verticals i estretes amb arc de mig punt, una per cada cara. L'altre costat està acabat amb un arc no regular i un rosetó al centre d'aquest. El parament és de maó vist i els ornaments i acabats exteriors de pedra artificial. La façana lateral es composa per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls. El tancament de la nau central queda per sobre d'aquest i incorpora una successió de finestres amb vidrieres decoratives. Els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neo barroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. Al fons de la nau central trobem el Presbiteri, que té una forma poligonal. I al seu darrere, la Sagristia. Al costat esquerra si situa la capella del Santíssim, mentre que a la banda dreta hi ha l'accés a les dependències parroquials. A cada costat del portal d'accés hi ha els baptisteris, així com les escales d'accés al campanar. Destaquen els vitralls de Pere Cànovas: "Mare de Déu de la Caritat", "Mare de Déu del Remei", "Sant Jaume davant el riu Ebre", "Montserrat" i "Portants del Sant Crist". El primer està dedicat a la memòria de la seva mare. La imatge s'inspira en la talla de Cartagena, ciutat natal de la seva mare; amb el cor al pit traspassat per set espases que simbolitzen els set dolors de Maria, i amb el fill mort en braços. En el fons del vitrall dedicat a la Mare de Déu del Remei s'hi veuen les xemeneies representant la ciutat de Sant Adrià.
El temple parroquial de Sant Joan Baptista ocupava un solar de planta rectangular, propietat dels senyors Baurier, que el van cedir a l'Arquebisbat per tal de poder-hi construir l'església.
Història
L'Església de Sant Joan Baptista està situada al barri de Sant Joan de Sant Adrià de Besòs, al marge esquerre del riu. És un barri de caràcter obrer, que s'estructura a la primera meitat del segle XX, al mateix moment que s'instal·la la fàbrica de teixits Baurier, la central tèrmica de l'empresa "Energía Eléctrica de Cataluña", i la factoria CELO, entre altres. Uns terrenys que la família Font i Viñals, hisendats propietaris dels terrenys, comencen a urbanitzar. Poc abans de l'inici de la Guerra Civil ja existia una petita capella al barri, que fou enderrocada durant el conflicte bèl·lic. A mitjans de la dècada del 1940 es decideix iniciar la construcció d'aquest temple.
Bibliografia
ASAB (1) UI. 26, exp. 27. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2003): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs (ampliació). http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/12/esglesia-parroquial-de-sant-joan.html