L'església parroquial de Sant Joan Baptista és un temple d'origen romànic que va ser reconstruït en diverses ocasions, la darrera a principi del segle XXI. El campanar és la part més antiga conservada, d'època barroca. És un edifici de planta basilical amb capçalera de tres absis semicirculars. La nau central comunica amb les capelles laterals a través d'arcs de mig punt, des d'on arrenquen les pilastres que sostenen els arcs torals de la volta de canó. Les naus laterals estan cobertes amb volta de creueria, dividides entre sí amb arcs torals. La part del creuer es defineix amb un cimbori octogonal cobert amb una cúpula, que junt amb la rossassa del capcer i les obertures dels peus aporten llum natural al temple. El presbiteri està cobert amb volta de canó i està custodiat per dos púlpits circulars, obra de Jujol. També són obra de l'arquitecte els treballs de forja, la capella del Santíssim (situada al costat del presbiteri), alguns vitralls, i probablement el disseny dels bancs. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana de forja. A l'exterior, el temple té un acabat molt auster, amb un frontis obert amb portal d'arc pla emmcarcat amb pedra, un finestral d'arc de mig punt arrebossat i un òcul a sobre. El coronamenet està definit per un capcer de semicercles esgraonat. Al costat de ponent s'hi adossa el campanar de planta rectangular a la base i octogonal a la part superior, que s'obre als quatre costats amb pòrtics d'arc de mig punt on s'observen les campanes.També incorpora un rellotge a la part frontal i una pedra inscrita amb l'any "1781". Al costat de llevant del frontis s'hi obren tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Les façanes laterals estan decorades amb pilastres i no presenten obertures. El tractament exterior dels murs és arrebossat en alguns trams i en d'altres, com als absis, d'obra vista.
