Decret 571/1963, de 14 de marzo, sobre protección de los escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y piezas similares de interés histórico-artístico.
Accés
Fàcil
Simbòlic
Titularitat
Pública
Ajuntament d'Arenys de Mar (Riera del Bisbe Pol, núm. 8, 08350 Arenys de Mar)
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Descripció
Escut fet en pedra i situat damunt l'entrada de l'actual edifici de l'Ajuntament, per damunt la finestra del primer pis. És ovalat i al centre del camper hi ha representat un aranyoner. En punta ones del mar.
Aquestes dues figures, l'aranyoner i el mar, simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de l'aranyoner que floreix abans d'aparèrixer les seves fulles, decora i no escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple (Text extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya: http://arenys.org/demar/escut.htm)
El topònim Arenys, segons uns, ve d'aranyoner (Prunus espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant a la zona. Diu una llegenda que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la veritable etimología, segons l'il.lustre filóleg Dr. Josep Balari, es la següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es, «rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos». La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de lugar».
Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del mar...»
