Escut de ca la Madora / Escut dels Estany
Copons

    Anoia
    Carrer del Raval, 15, 08289
    Emplaçament
    A l'extrem de ponent del nucli urbà, a la cantonada amb el camí de la Font de la Vila
    422m

    Coordenades:

    41.63673
    1.51699
    376483
    4610506
    Número de fitxa
    08071-288
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 6507003CG7160N
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Element situat a la façana principal de l'edifici, entre la primera planta i el segon pis. Es tracta de l'escut de la família Estany, adaptat d'una forma no gaire heràldica. Presenta les armes de la família, consistents en un estany o llacuna d'aigua on hi neden dos cignes, al centre de l'element. Damunt seu, en un registre independent, hi ha una sèrie d'estrelles que han estat interpretades com una brisura, és a dir, un canvi que es fa a les armes o a l'escut per distingir les diferents branques d'una família. Aquesta representació està encastada al centre d'una cartel·la ornamentada amb garlandes vegetals i rematada per una corona amb decoració floral. La cartel·la està encastada damunt d'una superfície drapejada, que presenta dos petits timbals als extrems inferiors de l'element.

    La informació referent a aquest element ha estat facilitada per la Societat Catalana de Genealogia.

    És força probable que l'escut fos creat a partir de la descripció del manuscrit de P. Rigalt del segle XIX: "Camper d'or, una llacuna o estany d'aigua que neden dos cignes" (Sic) [P. Rigalt, ms] Mr. Tot i això hi ha altres interpretacions del mateix emblema, com per exemple la que es troba al "Diccionnaire de Renesse" de Jean Van Helmont (1992): "Estagna Deux Cignes afrontis (nageant sur mer)". Dels orígens de la família sabem que Pere d'Estany va venir de Montpeller per la reconquesta. Passant per un barranc prop de l'Olleria, es va trobar un grup de sarraïns que portaven una sarraïna a casar-se a Benitraher. Els va escometre i els va posar en precipitada fugida. Per aquesta acció i altres serveis, el rei Jaume I el va premiar concedint-li el poble de Benifloret. En relació a Copons, cal dir que l'escut fa referència a la família Estany, propietària de la casa des de l'any 1869. La primera propietària d'aquest edifici fou Maria Josefa Estany i Pujol. La seva germana Maria Estany Pujol l'hereta el 1906 i,amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la casa passà a mans de la seva neboda, Maria Teresa Estany i Gimena. Aquesta neboda es casà al cap d'uns anys amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que l'escut fos creat pels voltants d'aquesta darrera data.

    "Compte de Lacambra". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). "El molí del Madora". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). "Renoms de Copons: el carrer del Raval". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17.