Escut al mas Lledó d'Obiols
Avià

    Berguedà
    Mas Lledó

    Coordenades:

    42.06696
    1.86706
    406270
    4657832
    Número de fitxa
    08011 - 198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba en mal estat la pedra
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Commemoratiu
    BCIN, Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català.
    Accés
    Obert
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    001700DG05H198
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía
    María del Agua Cortés Elía. OPC

    Escut tallat en pedra en una dovella que està ubicada a la porta de l'edifici de migdia del mas Lledó d'Obiols. És un escut amb un element central sobresortint de forma val en el que sembla distingir-se una cara molt esquemàtica. A la part superior té tres franges horitzontals i a la inferior unes fulles, probablement símbol militar. Es troba en mal estat de conservació, fet que dificulta la interpretació.

    El Lledó és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. A mitjans de segle XX es van realitzar una sèrie d'obres per tal de retornar a la casa el caràcter d'edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d'altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l'edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s'ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s'esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Posteriorment la trobem a l'Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L'any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l'obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial. Probablement l'escut fos recuperat d'algun enderroc, igual que les finestres de tipus gòtic que també es conserven a l'edifici.

    CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.

    CORTÉS, M. del A. (2007). "Les masies". a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.

    GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm 2967 / Any 1984.