Escultura "Espai de la bona acollida"
Vilanova del Camí

    Anoia
    Carrer Major, 97
    302

    Coordenades:

    41.57141
    1.63984
    386601
    4603085
    Número de fitxa
    08302 - 58
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Segle
    XXI
    Any
    2011
    Casimir Torrents
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Vilanova del Camí. Plaça del Castell, 1
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea Bullich

    Monument erigit per commemorar l'agermanament entre Vilanova del Camí i les ciutats d'Amilly, a França, i Calcinaia, a Itàlia. Fou inaugurat el dia 15 de gener de l'any 2011 i és obra de l'arquitecte Casimir Torrents.
    El monument està format per una base construïda de planta rectangular amb la seva superfície inclinada. La base està folrada de plaques de granit polimentat de color gris fosc. A la superfície inclinada del monument se situa la placa commemorativa que resa "Espace du bon accueil d'Amilly. Ciutat europea agermanada amb Calcinaia i Vilanova del Camí. Fira Camí Ral 2011".
    La part aèria del monument està constituïda per dues estructures metàl·liques paral·leles de forma triangular que recorden vagament a una lletra "A", una més alta que l'altra. Una de les estructures triangulars es recolza a la base construïda ja descrita mentre que l'altra ho fa directament al terra. Entre elles se situen dos fragments de ferro en forma d'escala situats a diferent altura.

    L'escultura, tal com indica el seu nom, vol posar de relleu la ciutat de Vilanova com a espai d'acollida i de interrelació amb les dues ciutats amb les que la vila està agermanada.
    Al voltant de l'escultura, a partir d'una idea de Jordi Mateu, es plantaren plantes autòctones de la ciutat francesa d'Amilly que es barregen amb plantes autòctones locals.
    A banda de l'agermanament amb les ciutats de Calcinaia i Amilly, Vilanova del camí té signats protocols d'amistat amb el poble d'Anzaldo, a Bolívia, des de 1995 i amb el campament sahrauí de Mahbej, des del 1997.