Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir.
Canta cada dia a la Basílica, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants d'arreu. Amb el seu cant, transmet un missatge evangelitzador que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins i tot religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en l'acte diari més concorregut del Santuari; des de finals dels anys seixanta dóna concerts per pobles de Catalunya i arreu del món.
Actualment està formada per una cinquantena de nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i la resta dels Països Catalans, que a Montserrat estudien els darrers cursos de primària i els primers de secundària.
L'estudi de la música s'endú la major part del seu temps i les seves activitats: cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania.
La seva finalitat és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.
Història
Des dels seus començaments, a partir del segle XIII, l'Escolania de Montserrat ha estat al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat amb el seu cant, sota la direcció dels monjos benedictins de l'Abadia. Això la fa una de les
escoles de música més antigues d'Europa que encara funcioni.
Al s. XIV trobem detalls específics d'allò que canten: la Missa Matinal, la Salve a la Mare de Déu i els "Goigs a la Mare de Déu". Entre aquests "Goigs" hi podem incloure aquells del "Llibre Vermell de Montserrat" que eren cantats
acompanyats per instruments.
Al s. XVI els escolans són uns vint i són coneguts com a bons cantors. Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, l'any 1479. Durant el s. XVI la nova escola musical de Montserrat està
preparada pel seu desenvolupament tot al llarg dels segles XVII i XVIII. L'Abat i reformador de Montserrat, P. Garcia de Cisneros, a començaments del s. XVI, confirma la missió especial dels Escolans a la seva "Regula Puerorum", i els
redueix a 12, tot encomanant la direcció de l'Escolania a un sacerdot del santuari i no a un monjo. Amb tot, al monestir, a finals de segle hi havien 18 monjos que eren antics escolans, i el grup d'Escolans es veu augmentat amb
un nombre d'antics escolans monjos, per tal de poder cantar a veus mixtes (infants i homes) amb acompanyament d'instruments i d'orgue. La construcció i consagració de la nova Església l'any 1592 (la Basílica actual) fou decisiva pel
floriment que tingué lloc al llarg dels segles XVII i XVIII.
Al llarg d'aquests segles l'Escolania arriba a una certa perfecció i solidesa que no s'havia assolit fins llavors amb la seva producció i interpretació musicals.
El treball de l'Escolania queda aturat a començaments del s. XIX quan les tropes de Napoleó cremen el monestir i l'Escolania l'any 1811. Tant l'Escolania com el Monestir foren restaurats definitivament l'any 1851 després de diversos
intents de reconstrucció. La reforma pròpiament dita de l'Escolania començà l'any 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la començà a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen aquells que més endavant el succeirien en
la direcció de la mateixa Escolania. Així Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor original i progressista, que col·laborà amb el P. Anselm Ferrer (1882-1969) en la direcció de la coral. El P. Ferrer renovà el repertori i
els estudis musicals de l'Escolania. David Pujol (1894-1979) era un bon intèrpret de polifonia amb un estil nou i propi. Va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El seu successor, el P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l'Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva reconeguda qualitat musical. Els quatre Mestres que acaben d'esmentar prepararen l'Escolania per tal que esdevingués
el que és avui dia.
El Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), va continuar aquesta labor des de l'agost del 1997, i el Sr. Joaquim Piqué des de l'any 2000.
L'Escolania ha col·laborat amb diverses orquestres de reconegut prestigi. Com a fets recents més remarcables, destaca la gira de cinc concerts al Japó (maig de 2000) i, el mateix any, la participació en el "Festival d'Art Sacré de la Ville de París". Darrerament l'Escolania ha participat en al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l'òpera "Pikovaia Dama" de Piotr Txaikovski, dirigits per Kiril Petrenko, i ha realitzat una gira a d'Holanda i Bèlgica i una altra a Puerto Rico.
Recentment, tant amb altres orquestres, com amb l'acompanyament d'orgue o piano, l'Escolania ha enregistrat diversos CD's entre els quals destaca "O Vos Omnes".
