Ermita de Sant Cristòfor
Gualba

Vallès Oriental
Al costat del cementiri
Emplaçament
Prop del nucli urbà

Coordenades:

41.7308
2.50677
458980
4620005
Número de fitxa
08097-2
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Modern
Contemporani
Segle
XVI-XX
Estat de conservació
Bo
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
29009
Accés
Fàcil
Religiós
Titularitat
Privada
Bisbat de Terrassa
Autoria de la fitxa
P. Barbado. OPC

L'ermita de sant Cristòfor és un edifici de planta rectangular i d'una sola nau i amb absis semicircular decorat amb arcuacions i lesenes llombardes a l'exterior i amb dues fornícules a l'interior. El presbiteri és de volta de tres trams, els arcs de la qual es recolzen en mènsules que sobresurten la paret.
La façana coronada per un campanar petit en forma d'espadanya a igual que tota la fàbrica és de pedra i molt senzilla. El portal d'entrada fet amb pedra, porta motllures treballades i un escut al centre de la llinda amb la data de la construcció 1587.
Les pedres del portal a igual que les de les cantonades, la finestra lateral i l'ull de bou de la façana, són pedres de marbre de Gualba.
Al segle XV va ser transformada la seva planta amb la construcció de capelles laterals.
En el paviment de l'interior de l'ermita hi ha quatre làpides sepulcrals. Entre elles destaca la de Mn. Baborés amb una inscripció que diu: "Joseph Baborés rector, que batalleu amb fervor contra els enemics de fort, vos exhorta encara mort. Morí fora de casa assassinat per los milicianos constitucional lo dia 18 de setembre, any 1822".

Apareix citada en un document de 1328, però és a partir del segle XVI quan hi ha constants referències a la capella rural o ermita de sant Cristòfol. En la visita del 6 d'abril de 1511 es retira el culte en l'esmentada ermita. L'any 1574 es diu que l'església necessita ser reparada.
L'any 1986 l'ermita estava en un estat ruïnós i si van començar obres de reconstrucció per a poder celebrar els 400 anys de la seva construcció.
El 1897 es construeix el cementiri al costat. Aquest fet fa que es perdi em poc temps l'aplec que es feia a la seva esplanada el dia del patró el 10 de juliol.

AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Barcelona 2000
MARTÍ BONET, Josep M. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona (Vallès Oriental), Vol. 1/1 p. 93
Gran Geografia Comarcal de Catalunya (El Vallès i el Maresme) p. 340

Descarrega PDF