La presa o cortina és de traçat recte i es va bastir amb paredat comú des de la seva fonamentació. La construcció de la presa està associada a la d'un pont, que permet el creuament del curs de les aigües per al tràfic rodat. És conegut com el Pont de Can Macià.
El Pont de Can Macià és de traçat recte amb tres ulls en arcs de mig punt, construïts amb
carreuat irregular i perfilats amb tres rosques de maó a sardinell cadascun, el qual també
revesteix l'interior de les voltes. La imposta dels arcs apareix remarcada per una doble
motllura de maó ceràmic. Els murs laterals d'ambdós estreps també són construïts amb
carreuat irregular de junta plena, els quals s'entreguen amb traçat rectilini contra el terreny,
essent la mateixa pedra del terrer la que actua de mur d'acompanyament en el seu últim
tram. El tauler original del pont recolzava sobre un motllurat de maó, visible encara a tota la
seva longitud. El tauler va ser reformat per augmentar la seva amplada, construint-ne un de nou suportat amb perfils metàl·lics i llosa de formigó armat. El seu acabat presenta un paviment de terra compactada continguda lateralment per una petita vorera de formigó, on recolza la barana de protecció del pont, la qual és de barrot vertical de ferro de secció quadrada i passamà quadrangular. El pont conserva el seu antic volant d'obertura de comporta, situat sobre un lateral del tauler i ancorat a la barana.
