La consolidació de Vilada, ja iniciada a començament del segle XX, es va produir cap a l'entorn dels anys vint. El dinamisme que l'obertura de la carretera de Berga-Montesquiu havia generat al poble, al qual va afegir-se poc després l'arribada del tren fins a l'estació de La Baells el 1903, significà una transformació completa del municipi. L'arribada d'aquestes infraestructures va desenvolupar principalment l'entorn de la carretera per aconseguir un màxim de població resident. L'any 1920 vivien a Vilada un mínim de 815 persones, el doble de població d'abans de l'obertura de la carretera, gràcies a l'establiment de petites fàbriques i un turisme, en el que destaca la variant pròpia del turisme de salut. Explica Botella al seu treball que els propis germans Ferrer van participar de la construcció dels xalets. En un punt una mica més perifèric de la carretera i en pujada cap a l'església de Sant Joan és on podem observar aquest grup de torres unifamiliars amb jardí, en la línia del model ciutat-jardí que s'anava imposant a tot el país durant aquells anys. És un tipus d'arquitectura equilibrada i sòbria. En una postal dels anys 30 del s. XX es pot observar les façanes originals.
