Pineda de pi pinyoner (Pinus pinea) apareguda de forma espontània o plantada en el vessant assolellat del turó d'en Trencs, concretament per sota de l'antiga vinya d'en Sayol. Aquesta formació ha crescut en un substrat silici i saulonós. La pineda, que es troba a l'interior d'una propietat, presenta un estrat arbustiu comú d'aquesta comunitat amb estepa borrera (Cistus salviifolius), estepa negra (Cistus monspeliensis) i bruc boal (Erica arborea), barrejat amb altres espècies antròpiques com una plantació de xipressos que impedeixen parcialment la visibilitat a l'interior de la finca. Són arbres que tenen una mitjana de cinquanta anys, amb les capçades molt ben podades per tal de mantenir l'espai net de matèria combustible seca. Les característiques d'aquest espècimen és el seu tronc, amb una escorça de color marró rogenc, molt gruixuda i la capçada en forma d'ombrel·la. Les fulles fan fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues. Floreix de març a maig produint una pinya de forma més o menys ovoide, que necessita tres anys per madurar i es pot recol·lectar durant els mesos de novembre i gener. El fruit que en surt del seu interior és el pinyó, cobert amb una escorça molt dura d'un centímetre de longitud. És carnós i molt gustós.
