Elaboració de les atxes de Reis de Tona

Tona

Es desconeix quan comença la tradició de fer les atxes, és una tradició compartida amb altres pobles d’Osona i del Moianès.

L’any 1951, el tonenc Josep Cruells va enviar una carta al folklorista Joan Amades per  informar-lo dels costums locals. Un document escrit que retrata molt bé aquesta tradició en  l'època anterior a la cavalcada: "El dia 5 de gener, vigília dels Sants Reis, la mainada de Tona, un cop han sentit el toc d'oració, es posen davant  les  portes de llurs cases per fer els Reis;  és  de notar que fins ara aquest costum guarda en nostre poble tot el seu  tipisme  primitiu, doncs  encara s'utilitzen com a lluminàries les típiques atxes de  barballó (espígol), que en el fort del seu cremar donen als carrers un dantesc  aspecte, a la vegada que el deixen perfumat per unes hores amb la bona flaire d'aquesta herba; aquestes atxes consisteixen en una canya d'una llargària quasi sempre exagerada per l'edat de l'infant que ha d'aguantar-la, la qual es va vestint amb manadets de barballó que se subjecten amb un cordill; un cop ja enceses, han d'abrandar-se perquè no s'apaguin, cosa que generalment solen fer quasi sempre la gent gran, el pare, la mare, o bé un germà o germana, mentre que el menut, aguantant per un cap d'una manera força hipotètica i seguint amb el seu petit cos el moviment del brandeix, crida més aviat que no canta, amb tota la força dels  seus  tendres  pulmons: (Els  Reis, els  Reis,  els  Reis  de  l'Orient  / porten  coses  per  a la  pobra gent.) Aquesta demanda  té  la seva  resposta, que es donen ells mateixos a continuació, ja que sense  parar  segueixen  cridant: (Si, fillet, / coca blanca / i torronet. / Els Reis, els Reis, etc.) així segueixen cridant, fins que s'ha consumit tot el barballó que contenia la canya. D'uns anys en aquesta part, després de cremades les atxes perquè el foc no pugui espantar els cavalls, sol fer-se visible pels carrers del poble una cavalcada precedida pels sants Reis de l'Orient". (LLEOPART, 2018)

Segons Amadeu Lleopart, aquesta tradició tonenca, pot tenir la funció de guiar fins al poble, per mitjà de l'olor i la llum, els tres personatges màgics que arriben la nit del 5 de gener, encara  que originàriament fossin invisibles, ha anat canviant i ha perdut alguns elements ben  genuïns. Especialment dos: el fet d'encendre les atxes davant la porta de casa (el creixement de Tona i l'itinerari de la cavalcada comporten que avui tothom s’aplegui als carrers cèntrics) i la cantarella que acompanyava  el moviment de fer anar amunt i avall la torxa (mantinguda, actualment, només per algunes famílies). És possible, que la crema del  barballó hagués estat relacionada amb algun ritus col·lectiu de purificació i protecció del poble i alhora de la llar; per això es feia davant de casa. Segons el mateix autor, és probable que les atxes, formessin part de celebracions o rituals antics del temps del solstici d'hivern, i van ser  aprofitades per a l’activitat de rebre els Reis Mags. Això succeïa abans que hi hagués cavalcades (LLEOPART, 2018).