La poca fertilitat del terreny ha potenciat unes necessitats ramaderes que han afavorit la potenciació de les estructures arquitectòniques de la masia. Així doncs, la casa presenta unes dimensions extenses i annexes de cronologia àmplia i que ajuden a documentar aquest conjunt rural. La datació de les estructures s'ha fet per l'estil arquitectònic: finestres i obertures petites que donen una cronologia antiga, juntament amb l'arc conupial, amb motlluretes als costats i motllura a l'ampit, que trobem de forma força freqüent al XVII. Es docuementen, també, diferents inscripcions a les llindes de les finestres, referents a les dates de 1718, 1785, moment de grans refomes generals en totes les cases de pagès de la zona. La prosperitat de la masia queda plenament documentada durant el segle XIX, tot i que a finals del mateix segle va ser venuda per Sebastià Vilardebò (1804), ja que aquest va renunciar a l'herència del mas i es va fer capellà, arribant a ser canonge de Santa Maria del Mar de Barcelona. La Diputació de Barcelona va fer algunes reformes parcials a la casa, que havia arribat a quedar en un estat força malmès, s'arreglà la teulada i aguns annexes. Els masovers actuals fa uns 15 anys que hi són i la casa continua mantenint les funcions ramaderes i, en menys mesura, les agrícoles.
