A nivell superficial, i visible en les ortofotos de l'ICGC (fig. 1), s'observa una àmplia àrea on la terra és de color gris fosc en contraposició al substrat vermellós/ocre natural de la zona, fet que es deu a que la terra es troba tacada per carbons.
En la visita realitzada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del municipi el mes de març de 2016 es recuperen fins a 3 nuclis i 5 ascles de sílex de color negre i gris fosc, algunes d'elles treballades. Pel que fa al material ceràmic, s'han recuperat diversos fragments molts petits de ceràmica a mà amb la superfície allisada, entre els quals una vora exvasada amb el llavi apuntat que correspondria a un recipient de mida petita. Pel que fa a les atmosferes de cocció, dos dels fragments presenten cocció completament reductora, una oxidant i una de mixta.
La revisió del material extret amb anterioritat per part de l'afeccionat local Vicenç Guinart ens mostra diverses restes de indústria lítica (núlcis de sílex, restes de talla i algunes làmines retocades), així com ceràmiques decorades atribuïbles al neolític postcardial. Així doncs, ens trobem davant un punt d'ocupació coetani a la cabana excavada al jaciment d'Els Vilars, situada just a l'altra riba del riu i a la mateixa alçada. Aquest fet, juntament amb la gran quantitat de carbons i cendres que aflora a superfície en tota la zona, fa valorar la possible relació amb la cabana excavada, que presentava una base feta amb una capa de carbó vegetal de 3- 5 cm (nivell IV) (Clop et al. 2005). Aquestes coincidències fan plantejar, a nivell d'hipòtesi, la possibilitat de que ens trobem davant d'una cabana que formés part de la mateixa entitat d'ocupació a l'aire lliure instal·lada durant el V-inicis IV mil·lenni cal BC a la riba de la riera de Tous.
