L'any 1964 es va trobar un cofre amb vint quilos de monedes en una casa situada al terme municipal de Puig-reig (Berguedà). El tresor es componia de 781 peces, de les quals 730 eren de plata i 51 d'or. De les 730 monedes de plata, només 16 eren exemplars de seques espanyoles. La resta eren monedes estrangeres, de les quals 679 eren peces franceses de 5 francs i 35 exemplars d'altres procedències, encara que de valor equivalent als 5 francs francesos. El tresor també contenia 51 monedes d'or de seques espanyoles -peninsulars i dels territoris d'ultramar-, que corresponien als regnats de Carles III, Carles IV, Ferran VII i Isabel II.
El tresor de Puig-reig mostra, doncs, com a mitjan segle XIX, la circulació de moneda de plata era dominada per numerari estranger i la d'or per emissions de seques d'Espanya i dels seus dominis d'ultramar. Altres troballes monetàries i la documentació escrita també reflecteixen aquesta dualitat. En aquest sentit, és especialment interessant un recompte de monedes de la caixa del Banc d'Espanya que, per encàrrec de la Junta de Moneda, va fer Vicente Vázquez Queipo l'any 1849. El conjunt de moneda d'or que s'hi va trobar el formaven moltes unces de Carles IV i Ferran VII, mitges unces sobretot de Ferran VI, i doblons d'or. Pel que fa a la moneda de plata, només hi havia peces franceses de 5 francs, la majoria a nom de Lluís XVIII i Lluís Felip.