Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell.
Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus.
Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret.
Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes.
L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu.
