El jaciment es coneix exclusivament arrel de notícies antigues que devem a Marià Ribas. Els indicis apunten a la presència d'un establiment rural d'època republicana, que va perviure fins l'alt imperi.
Actualment la zona ha estat profundament terrassada i possiblement la major part de les restes hagin desaparegut en les remocions de terres efectuades en buidar les terres superiors reomplint així les baixes, on si pot haver-se preservat algun vestigi de les construccions antigues.
Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa de restes de parets, paviments d'opus testaceum i molta terrissa de la que cal destacar ceràmica campaniana, sigil·lada, comuna romana, amb abundància de plats de vora fumada, una àmfora sencera i altres fragments del mateix tipus ceràmic, un pes de teler i vidres. Troballes efectuades per M. Ribas d'estructures muràries, ceràmica comuna romana, àmfora i monedes, al lloc que anomenà "Horta Mates". Donades les característiques de les troballes -amb estructures muràries conservades- es pot determinar l'existència d'un establiment rural romà tipus villae en aquest indret, que mai no s'ha pogut ubicar.
Diverses prospeccions a la zona han permès constatar la presència molt nombrosa de ceràmica ibèrica i romana en superfície.
El 2006 s'efectuà un control arqueològic de les obres d'obertura d'una rasa de 6 km de longitud per a col·locar-hi un cable elèctric de 110 Kv. Malgrat que durant el control es van recollir diversos fragments ceràmics, tots ells localitzats a prop de la Riera de Cabrera, no es van veure afectades restes arqueològiques.
