El Soler de Jaumàs

Puig-reig

Situada en un indret estratègic, prop del camí ral, és una de les propietats més antigues de Puig-reig. La masia és documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers a la parròquia de Santa Maria de Merola. Part de les terres depenien de la senyoria jurisdiccional del monestir de Santa Maria de Serrateix, a qui pagaven censos. Al segle XV tenien casa al recinte casteller de Puig-reig, i estaven obligats a arranjar les obres de la muralla. La masia fou fogatjada l'any 1553 per Pere Joan Soler. El patrimoni familiar augmentà considerablement als segles XVI i XVII, i membres de la família foren batlles del terme, nomenats pels Hospitalers. Al llarg dels segles XVII i XVIII el Soler Jaumàs amplià considerablement les seves propietats gràcies a una política matrimonial molt clara, que consistia en casaments amb pubilles riques. Tal és el cas de l'annexió de la propeitat de Farriols: una propietat veïna al peu del camí ral. També s'adquirí el mas Becs i el mas Palou, del terme de Viver. La capella, sota l'advocació de Sant Julià, fou reformada i ampliada l'any 1878; tenia un altar barroc que fou cremat durant la Guerra Civil de 1936.