El Soler de Jaumàs Puig-reig

Berguedà
El Soler de Jaumàs
Al km 58 de la ctra C-1411a prendre ctra cap a Viver i Serrateix. A uns 3 km trencall a la dreta

Coordenades:

41.96387
1.85234
404899
4646402
08175-158
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Popular
Modern
Medieval
Contemporani
XIII-XIX
Bo
Inexistent
BCIL
IPA 3671
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.:08174A010000800000HA
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Masia que respon a la tipologia dels segles XV i XVI. Es tracta d'una edificació de grans dimensions, de planta gairebé quadrada, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud, per on s'accedeix a través d'un portal d'arc de mig que dóna a un pati delimitat per la capella, la masia i un cobert. A la façana principal destaquen les galeries d'arcs de mig punt de carreus a les plantes primera i segona i, a la planta baixa, dues voltes de carreus i el portal adovellat de mig punt. A la façana nord hi ha una garita (a la cantonada oest) i un pou connectat a la masia a través d'una terrassa que surt de la primera planta i sobre una volta de mig punt. Amagada entre les construccions posteriors es conserva una interesant torre de planta rectangular feta amb carreus molt ben tallats, probablement d'època medieval. Té quatre cossos afegits: a la façana est hi ha una masoveria adossada, al costat oest un cobert i, a la façana sud, un altre cobert i la capella. Al costat est hi ha davant de la masia una edificació residencial de recent construcció. A l'interior, és interessant la sala i la cuina, feta amb plafons de rajola.

La masia conserva un important arxiu familiar des del segle XV-XVIIII,

Situada en un indret estratègic, prop del camí ral, és una de les propietats més antigues de Puig-reig. La masia és documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers a la parròquia de Santa Maria de Merola. Part de les terres depenien de la senyoria jurisdiccional del monestir de Santa Maria de Serrateix, a qui pagaven censos. Al segle XV tenien casa al recinte casteller de Puig-reig, i estaven obligats a arranjar les obres de la muralla. La masia fou fogatjada l'any 1553 per Pere Joan Soler. El patrimoni familiar augmentà considerablement als segles XVI i XVII, i membres de la família foren batlles del terme, nomenats pels Hospitalers. Al llarg dels segles XVII i XVIII el Soler Jaumàs amplià considerablement les seves propietats gràcies a una política matrimonial molt clara, que consistia en casaments amb pubilles riques. Tal és el cas de l'annexió de la propeitat de Farriols: una propietat veïna al peu del camí ral. També s'adquirí el mas Becs i el mas Palou, del terme de Viver. La capella, sota l'advocació de Sant Julià, fou reformada i ampliada l'any 1878; tenia un altar barroc que fou cremat durant la Guerra Civil de 1936.

GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15.
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
AADD (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa 3.05
IGLESIES, J (1979). El Fogatge de 1553, Barcelona, p. 467
SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 23, 27, 30.