El senyor del Castell de Sant Jaume i el Pont del Diable
Martorell

    Baix Llobregat
    Martorell

    Coordenades:

    41.47491
    1.93693
    411238
    4592024
    Número de fitxa
    08114 - 8
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Dídac Pàmies Gual

    Diu la llegenda que al Castell de Sant Jaume a l'època d'esplendor d' aquest castell hi vivia un senyor feudal que tenia atemorida la contrada pel seu caràcter despòtic i abusiu. Els seus vassalls vivien sempre amb l'ai al cor i la seva fama tenia esporuguits tots els que el coneixien.
    Volent mantenir la seva aurèola de gosadia i augmentar el temor i el respecte que se li tenia, decidí d'anar a la Festa Major de Gelida i entrar a la plaça on els gelidencs feien balls i danses tradicionals.
    Es presentà cavalcant en un formós corser i davant l'estupor i el pànic de tot el poble que allí estava congregat, raptà la més bella de les noies presents i se l'emportà cap al Castell de Sant Jaume.
    El poble va avalotar-se i, ardit, emprengué la persecució del despòtic cavaller; llavors es desencadenà una tempesta aparatosa, amb un aiguat esglaiador. El genet, en veure's perseguit, intentà burlar els homes de Gelida i, deixant el camí de Sant Jaume, es dirigí a Martorell, però els perseguidors s'adonaren tot seguit de l'estratagema i el perseguiren fins a les cases de la vila.
    La tempesta creixia per moments i els perseguidors encalçaven ja el raptor. Sobtadament, i abans de lliurar-se als homes de Gelida, el senyor de Sant Jaume es decidí a llençar-se al Llobregat, que baixava cabalós per l'efecte de la pluja. En tirar-se al riu amb la donzella i el cavall, llançà una imprecació al Diable, invocant el seu ajut i protecció. Sense saber com, es trobà a l'altra banda del riu i continuà la seva veloç carrera.
    Els perseguidors del cavaller, en adonar-se que havia saltat l'aigua, recularen astorats, creient que el corrent tumultuós del Llobregat s'havia emportat el senyor de Sant Jaume, el seu cavall i la donzella raptada.
    En fer-se de dia, aparegué als ulls dels veïns de Martorell un magnífic pont de construcció esvelta i atrevida; el Diable havia escoltat la demanda del mal cavaller i el volgué protegir: en un moment de llamp, sota les potes del seu cavall, construí el magnífic pont, avui anomenat, per això, del Diable.

    L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable.

    AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta.