El Rocar
Tiana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment documentat en base a les troballes efectuades pel sr. Mestre i el seu equip d'aficionats, en data desconeguda, al vessant oest del turó. Es tracta de dos fragments de sílex, no descrits, i de ceràmica romana del tipus Terra Sigil·lada Clara A i D, així com el que van descriure simplement com a "restes romanes".
Donades les característiques de les troballes i l'absència de descripció de les suposades estructures romanes és impossible precisar de quin tipus de jaciment es tracta, si bé les ceràmiques aparegudes ens donen una datació que avarca tant l'alt com el baix imperi romà. Els fragments de sílex, podrien pertanyer també a època romana, o més probablament, a la prehistòria, sense que sigui possible d'establir-ho.
Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es van trobar les estructures documentades pel sr. Mestre. En canvi, es van documentar estructures muràries al cim i a la vessant sud-est del Rocar. L'absència de material, però, no permet atorgar una datació a les restes ni establir-ne el tipus de jaciment, que podrien pertànyer, per llur ubicació delt del turó, a un assentament ibèric previ a la romanització.
D'altra banda es van documentar impromptes de tascons d'extracció a les roques que hi ha a l'esquerra del camí d'accés, que suposarien l'existència d'una zona de pedrera de la qual no es possible esbrinar la cronologia.
S'accedeix al jaciment circulant pel Camí de Dalt d'Alella, durant uns 1500 m. fins a arribar a una cruïlla on cal seguir recte uns pocs metres fins trobar un trencant a mà dreta i continuar per aquest camí uns 500 m., quedant per sobre, a 200 m. al nord-est, el turó del Rocar. És tracta d'una zona boscosa i erma.
Història
Des de Ferro-Ibèric ? ( -650 / -50 ).
Des de Romà ( -218 / 476 ). Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana.
Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà , una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.
Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.
De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.
Dels primers contactes comercials amb els grecs neixen els primers Nou Pins, que servien com a identificador pels vaixells que s'acostaven pel litoral.
Ja en temps de la colonització romana s'estabilitza l'assentament humà, ja que la situació geogràfica de Tiana potencia l'establiment de vil·les a resguard dels vents del nord, amb abundància d'aigua i suficientment allunyat del mar, per prevenir-se per a la defensa de les invasions.
La resta de vil·les romanes, no tant importants, exceptuant la de Can Sentromà ens indiquen una certa densificació cap als segles III i IV d.C., i avui es comprova com hi ha un conjunt de masies algunes datades del s.XIII (les Pinyasseres, Can Montcerdà, Can Vilà, Can Guinart) amb fonaments i parets romanes de les quals s'ha perdut l'origen, a causa del despoblament que es va produir amb les invasions bàrbares, amb revoltes l'any 415 de poca consideració, i sarraïnes.
Bibliografia
CUYÀS J.M. (1976). Història de Badalona.
ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.icc.cat/vissir3/
PADRÓS, J.M. (1961). Como nació Tiana hace 2000 años.
PREVOSTI, M. (1981 ). Cronologia i Poblament a l'àrea rural de Baetulo. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/la-tiana-romana/