El Raurell
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal, de grans dimensions, presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars, les de les golfes bastides amb maons. Les més notables estan situades a la planta baixa i el pis, tenen els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres conserven els ampits motllurats i algunes compten amb petits arcs de descàrrega superiors bastits amb maons. De la façana principal destaca el portal d’accés, situat a la cantonada de migdia. Presenta la llinda gravada amb l’any 1820 dins d’una cartel·la decorada. Al pis destaquen dos balcons simples amb les llosanes de pedra motllurades (un d’ells ha perdut la barana de ferro). En aquesta mateixa planta i situat a la cantonada de migdia hi ha un notable rellotge de sol datat l’any 1871. De la façana nord-est destaca una de les finestres del pis, amb la llinda gravada amb una motllura esglaonada decorada amb una roseta central. El volum està bastit amb pedra sense treballar de diverses mides, murs de tàpia i maons, amb els paraments arrebossats. La cantonada de migdia està embellida amb una cadena de carreus de pedra.
Els altres dos volums estan adossats a la banda de tramuntana de la masia. El de ponent presenta una teulada de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. En general compta amb obertures rectangulars, tot i que destaca la galeria reformada situada al pis superior de la façana principal. Consta de tres arcs rebaixats amb els emmarcaments arrebossats, que han estat transformats en tres grans finestrals rectangulars. El volum de llevant és de caire auxiliar i està cobert amb una terrassa plana al pis. Ambdós volums presenten els paraments arrebossats i pintats.
Al costat de ponent de la construcció, donant pas a l’explotació ramadera, es conserva una antiga porta de ferro decorada amb motllures i gravada amb l’any 1870.
Història
La construcció està situada a l’anomenat veral de baix del terme. La referència documental més antiga relacionada amb l’edifici es troba en el fogatge eclesiàstic de l'any 1360, on apareix mencionat com "Rourell" (Morató et al., 2000: 95). A finals del segle XV, en el fogatge de l’any 1497, hi consta “En Rourell”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància d’un personatge anomenat “Pere Rourell”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). Segons la documentació consultada, la masia apareix mencionada també en un document datat l’any 1745 i, posteriorment, està registrada dins del Nomeclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 com a “Alquería casa de Labor”. Pels voltants de l'any 1863, la masia formava part de les propietats que l'Església tenia al municipi, procedent dels testament de Clara Solermoner. Era administrada per la comunitat de beneficiats de l'església de la Pietat de Vic (Morató et al., 2000: 133). En l’actualitat, l’edifici està deshabitat i forma part d’una important explotació ramadera.
Anys enrere, la masia estava delimitada per un mur situat a la banda nord-est i també comptava amb una torreta, possiblement de defensa, amb unes espitlleres. Damunt la torreta hi havia una mena de mirador protegit per una barana, que la gent coneixia com “la Miranda”. També tenim notícia que en els seus voltants hi havia diversos arbres fruiters, sobretot nogueres.
La propietat ha estat des de sempre molt rica en aigua, afavorint la productivitat de les seves terres. El lloc on naixia l’aigua de la font era conegut pel “Planet”. Tenim notícia que aquests terrenys havien estat propietat de la Codina i foren venuts al Raurell. La masia comptava amb una font amb safareig que recollia l’aigua. Aquesta aigua era conduïda cap a la teuleria de can Tona (Calldetenes) i també cap al Seminari de Vic, mitjançant unes antigues canalitzacions soterrades.
Bibliografia
IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.
IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 95, 133.
NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.23.
