El Pujolar apareix mencionat per primera vegada en un llistat de masos datat a finals del segle XVI. A mitjans del segle XVII, en el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651, apareix anomenat dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Tenim notícia que s'hi efectuaren obres de reforma entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, concretades mitjançant les típiques galeries que actualment la caracteritzen. A principis del segle XIX, el mas és propietat de Domingo de Boufart. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el propietari tributava per "mesurones" de cereals, farratges, vinya, horta, rocam; per una casa de segona categoria, 2 bous, 34 xais i pel diputat. Una de les seves masoveries era la del Gelabert. Durant les primeres dècades del segle XX, el Pujolar era una casa important amb força terres de cultiu que també posseïa terrenys al Pla de Cabrera de Cantonigrós, per a la plantació de patates. De fet, els amos del Pujolar s'especialitzaren en les patates de bufé (procedents de Beauvais), una varietat de ràpid creixement que predominava a l'època. Per la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, es documenta que el propietari del mas era Esteve Montmany Gallach. A mitjans del segle XX, l'any 1958 o 1959, amb la generalització de l'ús de la maquinària, el Pujolar adquirí un dels primers tractors de la contrada, un "Anomac" que funcionava amb benzina. Disposa d'un camí de pagès de fàcil accés que el comunica amb les Rieres del Pujolar, edifici que probablement fou una altra de les seves masoveries, i que actualment és de la seva propietat. Segons el Catàleg de Béns del POUM 2008, a l'edifici es conserven parets de tapia d'uns 40 centímetres d'amplada que eviten que les inclemències climàtiques es facin notar dins la residència, tot i que els revestiments arrebossats dels murs no deixen apreciar-ho.
