Cap a finals del segle X aquest indret està documentat com a "Podio Calath", un topònim que podria indicar una torre en un puig. Però no coneixem cap referència documental posterior d'aquesta possible torre. En canvi, sí que està documentat el mas el Puig.
Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el mas el Puig ja existia al segle XIV. Concretament, en un document de 1362 apareix amb el nom llatinitzat de Podio, i l'hereu era un tal Francesc. El mas formava part de la parròquia de Sant Pere de Monistrol. Ja al segle XVII, segons un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 apareix amb el nom de Puig de Sant Pere, i l'hereu era Jacint Genescar. No tenia cap mas secundari i pagava un cens de cinc sous. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de l'any 1883, el Puig consta com a mas depenent del Genescà. Aleshores les seves terres ocupaven una superfície de 88,39 ha, de les quals 65,54 ha eren conreades per parcers; concretament per 24 parcers. Ja al segle XX, la propietat del Puig ha passat per diferents mans fins que, entorn de l'any 2000, van comprar la masia els actuals propietaris, que són dos germans. Antigament la casa era habitada per masovers: una família de cognom Puig i, entorn dels anís 1950, hi va viure un matrimoni (Ramon i Xaviera) amb una filla.
L'any 2002 es va realitzar una campanya de prospecció en diversos municipis del Bages dins el projecte anomenat "Prospeccions als Monistrols del Bages", amb l'objectiu d'aclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar si aquests llocs eren inicialment de punts de vigilància d'època islàmica. El director fou Ramon Martí, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els investigadors, atrets pel topònim "Podio Calath", van fer una petita prospecció en aquest indret i van recollir-hi fragments de ceràmica alt-medieval, els quals no van aportar cap indici que confirmés una datació d'època islàmica.
