El Puig de Sitges

Sitges

L'àrea inclosa en aquesta fitxa és tota aquella que comprenen els límits de protecció del BCIL corresponent al nucli antic de Sitges més l'espai EPA (Espai de Protecció Arqueològica) incoat. En concret agafa tota la zona compresa dins el següents carrers (veure mapa adjunt) des de la plaça del Baluard, cap a la plaça Miquel Utrillo, el Baluard Vidal i Quadres, el carrer Barcelona fins a l'alçada del carrer de l'Aigua i aquest darrer fins al carrer Sant Domènec, el carrer Major fins al carrer Tacó, inclòs tot aquest, i el tram corresponent del passeig de la Ribera fins al punt inicial. En aquesta àrea s'han localitzat diverses restes que permeten parlar d'una ocupació ininterrompuda des de la primera edat de ferro fins a l'actualitat. La continuada superposició d'establiments a l'indret -sobretot a partir de l'època medieval- ha comportat actuacions i modificacions en el subsòl, que poden haver afectat considerablement les traces d'ocupació més antigues. Les primeres troballes conegudes documentalment de la zona del Puig de Sitges es remunten al segle XIX, quan es van trobar diverses sitges i dues monedes romanes de l'emperador Tiberi. De fet, la majoria de referències a restes arqueològiques es donen a partir del darrer terç del segle XX (localitzacions casuals o degudes a la realització d'alguna infraestructura). El 1974, a causa d'uns moviments de terres a l'edifici de l'Ajuntament, es van poder recuperar diversos materials ceràmics i, al 1977, amb motiu de la retirada del "Monumento a los Caídos", es van recollir tres fragments de ceràmiques antigues. Posteriorment, la resta d'informacions provenen ja d'excavacions arqueològiques. Va ser al 1998 quan es va realitzar la primera intervenció arqueològica a la zona; en concret, a unes dependències de l'Arxiu Històric Municipal, on es van localitzar dos fons de sitges, un d'època moderna i l'altra farcida amb un reompliment que contenia materials del tercer quart del segle IVaC junt amb moltes llavors i restes de peixos. A partir del 1999 es començà a fer un seguiment sistemàtic de totes les obres que es realitzen a la zona. Així, al 2000 el seguiment de les rases per substituir les canalitzacions del gas, de part de la zona del puig de Sitges, van permetre identificar restes molt arrasades d'un mur d'època ibèrica indeterminada. Entre finals del 2001 i mitjans del 2002 es van excavar, a unes dependències de l'ajuntament, nou sitges i una petita fossa reblerta amb materials ibèrics i romans. D'altra banda, el seguiment de renovació del paviment del carrer Fonollar i el dels núm.15-16 del carrer Major cantonada amb carrer Tacó, no va suposar la localització d'estructures. Al 2004 durant les obres de construcció d'un nou habitatge a la plaça de l'Ajuntament núm. 4 es van localitzar cinc sitges i part d'un paviment associat a un mur.