El Prat de la Plana

Moià

Gran casa pairal encarada a migdia. L'edifici original consta de planta rectangular amb dos pisos més golfes. La teulada és a dues vessants amb ràfec amb una filada de rajoles. A la façana de tramuntana hi ha dos balcons amb els muntants decorats amb motius geomètrics i un cos amb funció de terrassa rectangular al que s'afegeix un volum semicircular poligonal fins al nivell de terra tapat per la vegetació. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb teulada a dues vessants al sud totalment restaurada.
Els afegits que formen el conjunt junt al mas, probablement siguin del s. XVIII. Un d'ells és el cos amb galeria d'arcs de mig punt que hi ha a nivell del segon pis del mas i que s'estén a la façana de ponent. Aquesta galeria és coberta i el ràfec és de dues filades mixtes (teula i rajola decorada pictòricament). En l'angle de l'oest del mur que engloba tot el conjunt hi ha una torre de defensa de planta hexagonal amb finestres i teulada cònica.
Un altre dels afegits al cos original és l'annex de llevant. Es tracta de tres annexos diferenciats: el primer de planta rectangular i teulada a dues vessants sense ràfec i de tres pisos essent l'últim una galeria oberta tipus paller.
En el segon pis continua la galeria porxada amb arcs de mig punt que hi ha cap a ponent. El segon edifici, de planta rectangular és una antiga ermita, amb una rosassa de petites dimensions sense porta d'accés visible i teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula i rajola decorades pictòricament). El tercer cos, de majors dimensions rectangulars i d'accés a la façana de tramuntana, té dos pisos més els baixos porticats (conserva l'abeurador amb els travessers de fusta) amb tres sostres amb bòveda de canó. Les columnes del triple porxo són pilars de planta quadrada amb imposta des d'on arranquen els arcs de mig punt. Aquest sostre està reforçat amb bigues modernes de ferro.
En una de les finestres centrals de la façana sud hi ha una inscripció a la llinda: " 1768". On acaba aquest cos i en direcció sud comença una via enllosada d'uns 30 m aproximadament en la que es pot observar el desgast de les pedres per les rodes de carro, que mor al camí de terra actual. A llevant de la via es conserva bona part de l'era del conjunt.