La primera menció del mas el Prat és de l'any 1346. En el document on és consignada la notícia, Maria de Prat Jussà i el seu marit Arnau bescanviaven unes terres amb Ròmia de Prat Sobirà i el seu marit Pere. L'operació es va fer per tal de racionalitzar millor ambdós patrimonis. De retop això ens fa pensar que el mas Prat, que en aquest document correspon al mas Prat Jussà, és molt anterior, possiblement d'abans del desdoblament dels masos dels segles XII i XIII, però malauradament no en tenim notícies certes. El document de 1346 fa una veritable descripció del paisatge de la zona: basses d'aigua, canalitzacions, camins, camps... Cosa que ens mostra l'arrelament de moltes activitats humanes. L'inicial domini directe que els Prat Jussà tenien sobre el seu mas va passar més tard a l'abat de Sant Pere de la Potella. A partir del segle XV hem d'anar a cercar la major part de referències del mas entre la documentació portellesa. El 1437 trobem a Bartomeu del Prat de Vilada en una confessió col·lectiva de terres del monestir. Durant els segles XVI i XVII trobem els Prat en molts documents, sobretot de caràcter notarial, però les mencions explícites de la casa són molt esporàdiques. Més aviat apareixen arrendant les seves terres meridionals, en direcció a les Canals de Sant Miquel, per la pastura de bestiar, ja que aquestes no són aptes pel conreu. Les terres de la part més septentrional del mas si que eren conreades. La recanació cadastral de mitjan segle XVIII hi esmenta una gran extensió de cultius i moltes espècies conreades, però aleshores el mas ja no es trobava en mans dels Prat, sinó del terratinent Antoni Bergafeta de Berga. Durant el segle XIX també varen tenir lloc alguns canvis en la titularitat de la propietat. Els actuals propietaris són la família Vilalta, que en treballen les terres i practiquen activitats ramaderes.
