El poeta Salmerón

Castellnou de Bages

S'explica que després de la Guerra Civil transitava per Castellnou un captaire conegut pels veïns com "el poeta Salmerón". Aquest individu tenia un especial sentit de l'humor, de manera que es guanyà la simpatia de tots els veïns. Aquest captaire era un bufó que, amb el seu acordió, cantava rodolins bromistes o recitava versos. També coneixia tots els camins i dreceres de la comarca i, de fet, de tot l'Estat. Havia fet de guia recorrent amb cavalls i mules les fires.
Com a anècdota es comenta que "Salmerón", trobant-se a la masia de La Sala, rebé l'encàrrec de l'àvia d'anar a tallar llenya seca per fer fogaina al fons del bosc. El poeta acceptà amablement tot dient que l'endemà podria anar a fira a Verdú. L'àvia li insinuà que digués "si Déu vol", però ell contestà "tant si vol com si no ho vol". "Salmerón", mentre tallava la llenya" es clavà l'aixada al peu. L'àvia el curà i li recordà el "si Déu vol", però sempre agut, respongué "Déu no ha volgut".
Una vegada, el captaire fou detingut per un guàrdia de Sallent. Es deixà endur tot xai fins a la presó, però un cop davant la cel·la tirà unes passes endarrere i exclamà que ja hi havia algú altre tancat. El guàrdia, tot incrèdul, entrà per revisar-ho i "Salmerón" aprofità per tancar la porta i passar el forrellat. Llavors, fugí tot corrent.