El Pla
Montclar

    Berguedà
    El Pla de Montclar
    Emplaçament
    Al sud de la carretera de Casserres a Montclar.

    Coordenades:

    42.01956
    1.77383
    398482
    4652675
    Número de fitxa
    08130 - 32
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIII-XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002404100CG95D
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    Casa de planta quadrangular que forma part d'un conjunt amb diversos annexes de diferents èpoques. L'edifici principal, format per l'habitatge, és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes sota teulada, feta amb pedra comú i cantoneres ben escairades. La façana és simètrica tot i que té un cos afegit a l'esquerra, té un portal adovellat al centre i un balcó al pis, i finestres amb muntants i llindes de pedra amb inscripcions. Els cossos adossats a la façana sudoest tenen coberta de teula àrab però més baixos que el cos principal. A la banda nord hi ha un altre coberts afegir d'una sola planta.

    Cultiven pèsol negre.

    La notícia més antiga de la masia el Pla la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que entre els 20 caps de casa de Montclar, fogatja a Bernardi Serra al Mas Pla. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Gabriel Vila, que era batlle en aquell moment, vivia a Lo Pla. El 1602 Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, fa establiment a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar (ACB, fons Família de Gironella). La casa surt al llistat del registre de "Casas de campo y aforados de guerra" de 1856: casa Plan, Ramon Serra. Per tant ens trobem amb una casa amb origen medieval amb modificacions en diverses èpoques.

    IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
    PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
    "Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra". 1856. Document original. ACB.