La tradició popular busca explicacions per les coses que l'envolten. I el nom de les poblacions n'és un dels exemples més estesos. Donat que no sempre les causes són tan evidents, es busquen similituds fonètiques o toponímiques properes. L'origen del nom de Rellinars ha generat una tradició popular, contraposada a les dades científiques, però que es va estendre i ha quedat en l'imaginari col·lectiu del poble.
Segons aquesta tradició el nom li vindria d'un convent de monges, provinents del monestir de Pedralbes, que se situaria al casalot del Solà. Les monges que hi viurien les designarien com a reines per provenir de la noblesa. La base científica sobre la que s'aixecaria aquesta hipòtesi seria que l'abadessa del reial monestir de Pedralbes rebé com a concessió reial el dret a cobrar impostos sobre la parròquia de Rellinars per a sosteniment de l'ordre. Dolors Moreno (1986, 25 i 26) va trobar un document a l'Ajuntament que explicaria la difusió d'aquesta idea, generada per la mateixa població local: "Según expresan los ancianos de este pueblo, oído decir por sus antepasados, el pueblo de Rellinás tiene este nombre porqué antes de la formación del pueblo, en el sitio hoy llamado Casalot del Solà, en este término municipal, existió un convento de monjas, que solamente tenían entrada y podían ser admitidas como religiosas mujeres de familia Real y de la Nobleza, dándole el nombre de el convento de Reinas y al fundarse el pueblo, le pusieron este nombre de Reinas, perfeccionándolo con el tiempo, llamándolo hoy Rellinàs" . Està signat el 6 d'octubre de 1889 per l'alcalde del moment.
La mateixa Dolors Moreno argumenta científicament la inviabilitat d'aquesta teoria, ja que el monestir de Pedralbes es funda al segle XIV i, segons sor Eulàlia Anzizu, Rellinars no hagué de pagar aquesta quota fins al segle XVI, molt més tard dels documents on apareix el nom.
També explica que la inversió de la palatalització que també es produeix a Can Selva/Can Seuba, per exemple.
