El Molí

Rellinars

Les fonts documentals citen a Dalmau Desfar, que dona el molí de Rellinars amb totes les seves pertinences a Vicenç Gibert. El 25 de juliol de 1486, el cavaller Dalmau Desfar, senyor del castell de Vacarisses, i el seu fill Joan, van llogar des del dia de Nadal de l'any 1487 i durant cent-un anys, a Vicenç Gibert, de la parròquia de Sant Pere de Rellinars, "illud molendinum vocatum de Relinas cum suo casali molis redenis perichs tremuga farnera et aliis suis aparatibus sine areus et cum suis basia aquis reguis capud reguis et aliis juribus et pertinentiis". El molí el posseïen els senyors de Vacarisses pel cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany, al cens d'una quartera de forment i de cinc gallines. Obligava al moliner a "triturare sine molere omnia et singula blada nostra francha et quitia de moltura", és a dir a moldre de franc el gra dels senyors del castell i, tanmateix, Vicenç Gibert va pagar deu lliures d'entrada. Els testimonis de l'acte d'arrendament van ser Bartomeu Santjoan, de Sant Vicenç de Castellet, Antoni Forsor, de Vacarisses, i Joan Robert, escrivent de Terrassa.
L'any 1780 Pau Janer, prevere de Monistrol de Montserrat amb funcions de procurador de Gaietà Amat i Rocabertí, tercer marquès de Castellbell i baró de Rellinars, redacta uns documents relacionats amb el municipi on s'especifiquen els censos que pagaven els propietaris de cadascuna de les cases. En el cas del mas Gibert (Valls, 2012) diu que havia de pagar 11 sous i 10 diners, 4 quartans de forment, 3 quarteres de civada i pel dret de tenir actiu el molí els calia donar 2 gallines.
Joan Gibert, veí de Rellinars, posseïa tres molins fariners el 13 de juliol de 1819. Dos molins es trobaven situats al mas Gibert, a la parròquia de Sant Pere de Rellinars, i funcionaven amb les aigües de la font de Carlets i d'altres rierols que des de les terres del mas Gibert anaven fins a la riera de Rellinars, així com amb les aigües que en temps de pluja baixaven fins a l'esmentada riera. El tercer molí era situat a les terres del mas Comes, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, que també era de la seva propietat, i funcionava amb les aigües de la riera de Rellinars i amb les que baixaven cap aquesta mateixa riera des de la font de Sala.
En aquest document diu Gibert que, possiblement a causa de l'invasió dels francesos o per causes encara més antigues, havia perdut els títols d'establiment dels molins i del dret d'ús de les aigües. Per aconseguir un nou establiment, aquell propietari va justificar, el 20 de juliol de 1819, que els tres molins funcionaven amb una sola mola, que per la manca d'aigua no podien funcionar més que a "balsades" i "que si en tiempo de lluvias es abundante la dicha agua, sobra un molino para dar el abasto al vecindario, y la mayor parte del tiempo quedan parados los dos restantes, destinandose entonces el agua para el riego de tres ó quatro quarteras de tierra de los propios mansos Gibert y Comas, que llegan á componerse con distintos pedazos, y á costa de mucho trabajo, por lo montuoso del terreno". Per tant, Joan Gibert demanava l'establiment de les aigües de les fonts de Carlets i Sala, les aigües vistes i subterrànies que naixen al mas Gibert i les aigües pluvials que corren per la riera de Rellinars, des de la font de Carlets fins que surten del darrer molí i del mas Comes. També servirien per al reg de tres o quatre quarteres de terra corresponents als masos Gibert i Comes. Demanava que l'entrada i el cens anual fos baix, donat l'elevat cost que representava el manteniment "de las tres fábricas". Manuel de Ibarra e Ibarra y de Padilla, batlle general i administrador del Reial Patrimoni de Catalunya, digué que l'expedient fos adreçat al governador de Manresa per a què s'informés amb els Ajuntaments de Rellinars i del Vilar, és a dir, de Castellbell i el Vilar. Actualment el molí és propietat del mas Sellés o Cellers.