Tirallonga de rodolins encadenats, sense música i d'autor desconegut, que estaven en el record dels habitants de Gaià. Es tracta d'un tipus de composició popular i anònima, sovint espontània, que era recitada en trobades de jovent o bé a les cases durant les vetlles d'hivern o prenent la fresca a l'estiu. També eren objecte de concursos i podien fer referència a un personatge del veïnat, com és el cas del mestre de Galera, o bé a persones famoses, noies casadores, etc. Els pastors solien ser grans mestres de rodolins encadenats o de corrandes (quan eren cantats). L'últim terç del segle XIX i primer del XX va ser un temps molt prolífic per aquest gènere (ESTRUCH, 2016: 293). Així doncs, els rodolins del Mestre de Galera fan així:
"El mestre de Galera / és un home de carrera. / Passant pel camí de Gaià / dues bales li van tirar, / però com que anava tan lleuger / no li van fer re. / D'espantat que va quedar, / al Genescar se'n va anar. / Al Genescar el varen retornar / amb un got de vi que li van donar. / Quan l'Ajuntament se'n va assabentar, / el sometent es va aixecar: / Ja surten els de Galera, / tots per baix a la riera; / surten els de Gaià, / tots amb un fusell a cada mà. / Els de cal Geperut van pensar veure'l / i van haver vist un ruc. / Els de cal Cisteller / no van haver vist re. / Els de l'Abellar de Dalt / amb l'escopeta a punt d'assalt. / Els del Joanic / el van vetllar fins a mitjanit. / El Lluís de l'Abellar / va dir que pel camí de Gaià / no s'hi podia passar."
