El Junyent

Rajadell

Al segle XIII el mas ja existia i era conegut com Cases Ferreras.
A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Joan Vals (Valls), alies Ferreres, del mas Quasferreras. La família Valls procedia segurament de la parròquia de Monistrolet. Joan Valls estava casat amb una pubilla Farreras, de la casa Ferreres, i el cognom Farreras s'imposa sobre el cognom Valls: el 1557 tenim documentat un Joan Valls de Cas Ferreras, i el 1571, un tal Francesc Farreres, fill de l'anterior. Al final de segle, l'hereu era Franci Valls àlies Ferreres, però per una sèrie de circumstàncies, el mas passa a la seva germana Joana, primer, i a la seva germana després, la pubilla Beneta, casada amb Joan Braquet. Joana, filla de la pubilla Beneta Valls, es casa el 1584 amb Baltasar Junyent, un fadrí que havia treballat al mas. Així ho documenta la genealogia feta per l'actual família des del segle XVII. Junyent era probablement un inmigrant occità (tot i que Molins, 2020: 139, ho desmenteix, afirmant que era del Mas Vallòria de Rajadell i que vivia a Manresa). El fet es que al casar-se amb la hereva de la casa, Junyent pren el control i acaba comprant la casa a la seva sogra Beneta, carregada de deutes. Els germans Valls van intentar recuperar la titularitat, i van mantenir alguns litigis amb en Junyent, pero finalment en Baltasar Junyent va poder reafirmar la seva propietat, sobretot gràcies a les inversions fetes del seu peculi a la casa. A partir d'aquest moment, es denominà la casa amb el cognom Junyent. Al 1606 van continuar els litigis entre els hereus Farreres i Baltasar Junyent. Aquest mor el 1608. L'hereu es Maurici Junyent, i l'hereu d'aquest, Maurici Junyent (II), que mor el 1692. És succeit pel seu primogènit Jaume, que mor dos anys després. El control passa als tutors dels fills. Es conserven inventaris de 1703 i de 1712, i d'altres de posteriors. El nou hereu Josep Junyent es casa el 1713, i el seu fill Josep heredarà la casa. Aquest casà amb els Junyent de Camps. El nou hereu, Joan Junyent Junyent mor el 1832. La casa passa al nebot, Sebastià Junyent, casat amb una filla de l'amo de can Dalmau. D'altra banda, el 1853 Esperança Junyent es casa amb Urbici Selga Miralles. El fill de Sebastià, Francesc Junyent Dalmau hereta la finca. A finals del segle XIX la casa passa per un moment crític; els Junyent estaven endeutats i empenyoren la finca. Tot i està a punt de perdre-la, Francesc torna el prèstec i no perd la heretat. Francesc mor el 1917 i nomena hereu al seu promogènit Indaleci. A un altre fill, Francesc, li deixa la casa on vivia, Cal Per Força o Cal Nel·lo (fitxa 73), ubicada a la mateixa finca. Indaleci aixeca la hipoteca i el seu fill Francesc el successeix com a propietari i hereu. Francesc va fer la guerra amb el bàndol republicà i retornà a la finca, pero obligat a fer el servei militar a posteriori, les seves germanes s'enfontaren a una posguerra amb moltes dificultats. Morí el 1957. Els seus hereus mantenen la propietat de la finca. Actualment s'ha reconvertit en allotjament rural.
Les tines van funcionar fins els anys seixanta del segle XX, aproximadament. Cada tina corresponia a un parcer.
Per a més informació de les famílies que han habitat el mas, vegeu MOLINS (2020: 138-145).